Madame Bovary. Primera part. Capítols 5 i 6

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?
• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o flashforward.]

L'educació dels joves en aquella època anava lligada a l'església. És per aquesta raó que Emma va haver d'anar a un convent quan tenia 13 anys. L'educació de les dones, com Emma, consistia en ensenyar a cuidar la casa i els fills; anar a l'església; i, com no, a obeir sempre les ordres d'un home: el teu pare, germà o el teu marit (si et casaves), és a dir, no hi havia llibertat si pertanyies al sexe femení. Sols podies "escapar-te del patriarcat" si decidies viure per sempre tancada a un convent, és a dir, ser monja (que és el que passava quan una dona no trobava marit, ja que tard o d'hora el seu pare morirà). El que trobem diferent en aquesta obra, és que Emma és més lliure. Tot i que de petita sembla que el seu camí és l'església, quan comença a ser adolescent i descobreix les novel·les que tant li agrada llegir, sols espera que vinga el seu "trobador" o ser una heroïna com per a ella ho eren Joana D'arc o Agnès Sorel. És a dir, vol ser una dona lliure.

Trobem un salt enrere quan Emma Bovary, després de casar-se, s'adona que no està enamorada, i recorda quan estava al convent. Primer estava entusiasmada amb la religió i li agradava molt viure al convent, és més, volia viure allí amb la companyia del les monges; però una vegada descobreix eixos llibres que contaven històries de dones valentes i cavallers amb ploma blanca que són esperats impacientment per les noies, s'adona que allò no era el que volia. Ella volia felicitat, passió i embriaguesa, allò que faltava ara a la seua relació amorosa i que la fa mirar enrere.

Madame Bovary. Primera part. Capítol 2

• Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

Aquesta dona jove que es troba a la porta i duu un vestit blau amb tres volants que tant atrau la mirada de  Charles, es tracta d'Emma Roualt. És tracta d'una descripció feta des d'un punt de vista extern, molt detallada i simbòlica (les ulleres de carei com un home), ja que ens anticipa un poc la trama. Tot i que aquest fragment està escrit en 3a persona, de nou veiem la versatilitat de Flaubert com a narrador, ja que pareix que estiga descrita pel propi Charles.

Descripció:
"Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. [...]
Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.
Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa [...]
Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home."

Per a ampliar: Madame Bovary som tots

Restaurant "El Bovary" 

en honor a la novel·la.

Alguna vegada t'has llegit un llibre i has volgut imaginar-te on es troben els personatges quan tenen lloc tots els fets descrits durant la història? Bé, si teniu l'ocasió de llegir Madame Bovary (com jo), sé segur que tindreu la intriga de saber com és realment Yonville, eixe poble de Normandia a 8
llegues del riu Rouen, on els joves es diverteixen pescant els diumenges.

Carrer en honor a
Flaubert.

Quan aquest polèmic llibre es va estrenar, els habitants de Ry no podien imaginar-se que el poble descrit com Yonville, lloc on la protagonista va posar fi als seus dies, era realment el seu, ja que les coincidències entre el llibre i la realitat eren abundants: des de la topografia fins els carrers, el mercat o el domicili del matrimoni. És per això que aquesta ciutat,  no sols va servir com a fonts d'inspiració per a Flaubert: dues adaptacions per al cinema de Madame Bovary han agafat Ry com a escenari.
Diuen que el que va portar a Flaubert a aquest poble va ser la tràgica història de Delphine Delamare, que va servir, junt a Louise Colet, com a font d'inspiració per a crear Emma Bovary.
El que està clar és que Ry ha homenatjat Flaubert i, com no, Madame Bovary amb un restaurant que porta aquest nom on es pot desgustar el menú d'Emma Bovary.

• En aquest article encara podem trobar més informació sobre aquestes "coincidencies" de Ry i Yonville: Madame Bovary som tots.

Madame Bovary. Primera part. Capítol 1

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu blog.

• Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. Per a Josep Mundó: "La transició d’un tema a un altre en un capítol és generalment suau. Segons Nabokov, «[...] la transició estructural és com un fluid sistema d’ones». Així, a Yonville, abans que Léon marxi a París, hi ha una transició des de l’estat d’ànim d’Emma fins al de Léon i la seva decisió d’anar a la ciutat. La transició més important, feta per Flaubert de manera subtil, és a l’inici de la novel·la, quan ens mostra Charles Bovary com a excompany del narrador a l’escola. Al principi ens parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva, a la narració novel·lada de la vida d’ell. Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges: des de la dissolució del «nosaltres» a la tercera persona al principi de la historia, passant pel primer capítol de la tercera part —com una novel·la romàntica estereotipada—, fins als diàlegs sobreposats de la fira.

En el fragment proposat, veiem trobem aquesta transició en el moment que el narrador deixa de contar el fets el 1a persona del plural i es passa a un estil directe quan parla el senyor director amb Roger.

Després torna a haver-hi una transició que va des de l'estil directe a els fets contats novament en 1a persona del plural. S'introdueix una descripció detallada de la gorra.

Torna a aparèixer l'estil directe de la mà del professor i aquests s'alternen amb els fets contats per un narrador extern en 3a persona. És ací on trobem de nou la transició.

• Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

Descripció de la gorra:

"Era una d’aquelles gorres en la composició de les quals entraven els elements de la gorra de pèl, de la chapska, del capell rodó, de la gorra de pell de llúdria i de la de cotó; una d’aquelles peces dissortades, en fi, la muda lletjor de les quals presenta profunditats d’expressió com la cara d’un imbècil.

Ovoide i inflada per un joc de balenes, començava amb tres sortints circulars; després, alternaven uns rombes de vellut i de pell de conill separats per una cinta vermella; seguia una mena de sac que s’acabava amb un polígon encartonat, cobert amb un brodat de trenyella complicada i del qual penjava, a l’extrem d’un cordó molt prim, una creueta de fils d’or, com una borla. La gorra era nova; la visera lluentejava."

Aquesta gorra de mal gust es una simbologia sobre la vida futura del nostre protagonista Charles, com podem veure amb la seua timidesa, que també s'estén durant tota la seua vida. Si analitzem tota l'obra de Flaubert, veiem que no sols existeix aquesta simbologia: el pastís de la boda reflexa el seu matrimoni o quan el caball s'atura quan Charles ha d'anar a curar al pare d'Emma.

Per a ampliar: Madame Bovary o la gorra impossible de Flaubert

Una de les coses que més ens crida l'atenció quan comencem la lectura de Madame Bovary, és la descripció d'aquella gorra que tant ens costa d'imaginar. Una gorra tant impossible que en aquest artícle s'analitza, a partir d'aquesta descripció tant impossible (que concideix amb la del pastís de la boda dels Bovary uns capítols més avant), s'analitza el "realisme" de l'obra.
Article: Madame Bovary o la gorra impossible de Flaubert.

Il·lustració, revolució romàntica, contestació realista: Curiositats

• Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho. 

Els fundadors de Yahoo van trobar aquest nom en el llibre de Jonathan Swift Els viatges de Gulliver. En aquesta obra trobem els Yahoos, unes criatures salvatges, brutes i de costums desagradables, similars als ésser humans que van servir de font d'inspiració als fundadors d'aquesta empresa i a Jorge Luis Borges per al seu conte El informe de Brodie on menciona el terme Yahoo fent referència a una tribu primitiva, atroç i salvatge.

• El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines? 

Madame Bovary i Les Flors del Mal.

• La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill? 

Cartell del film L'autre Dumas

La pel·lícula L'autre Dumas va ser polèmica a França acusada de ser racista perquè Alexandre Dumas era un autor francés d'origen africà, és a dir, de pell fosca, i ve ser representat per Gerard Depardieu, és a dir, un actor de pell blanca (amb l'ajuda de maquillatge i una perruca arrissada).

La pel·lícula recreava la vida d'Alexandre Dumas pare.

• Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va? 

Mary Shelley publicà el 1818 l'obra Frankenstein o el Prometeu modern que explicava la història d'un monstre que va crear el doctor Víctor Frankenstein amb les restes de morts i, amb una càrrega elèctrica, aquest cobra vida, però aquest no és acceptat per la societat perquè era diferent i feia por i per això mata a un parent del seu creador. Quan s'assabenta el doctor, aquest decideix anar a parlar amb el seu monstre i aquest es justifica dient que estava molt sol i li demana una companya, però Victor es nega i es perseguit pel monstre mentre ell mata a tots els familiars del científic. Finalment el monstre acaba amb la seua vida quan s'assabenta de la mort de Victor.

Aquesta història tracta temes com la creació i destrucció de la vida, és a dir, jugar a ser Déu o la moral científica. Es tracta de la primera obra de ciència-ficció i s'emmarca en la tradició de la novel·la gòtica i romàntica.

• El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?

El corredor nocturno és una película de suspens i reflexiona sobre les pors y les obsesions humanes. Té similitud amb Goethe pel pacte diabòlic que realitza Faust, a través de Mefistòfil on li entrega la seua ànima a canvi de ser jove fins a la mort. Mefistòfil obté resultats oposats als desitjats, ja que fa el bé quan busca fer el mal. També té similitud amb l'obra de Wilde El retrat de Dorian Gray, ja que aquest també fa un pacte per ser jove per sempre.