Les literatures en l'antiguitat: Curiositats

Contesta:

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca /has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar ?
   Aquests versos són del poeta grec K.Kavafis. Anys després, Carles Riba els va traduir al català i va ser el cantautor català Lluís Llach qui va popularitzar aquests versos convertint-los en una cançó anomenada «Ítaca».
   
   
2.  El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un monstre que tenia... quants caps?
   Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. En la mitologia grega, aquest monstre tenia tres caps, un de cada animal esmentat.
3. Com era l'esfinx grega?
   L'esfinx era una figura de la mitologia grega i egípcia. Aquesta tenia cos de lleó i rostre humà, però en la mitologia grega també tenia ales d'ocell i el seu rostre era de dona. El mite d'aquesta figura està lligat amb Èdip, ja que ell va resoldre el seu enigma.
4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin?
   En la cultura romana, el déu grec Dionís rep el nom de Baco
5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.

   

   Teatre d'Epidaure (Epidavros, Grècia)

   
   
6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?
   Veritat.
7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre?
   En les obres de teatre, les dones no podien actuar i per això els paper de dona havien d'interpretar-los els homes. Com que les dones sempre han estat un col·lectiu marginat en la societat grega, ja que no eren considerades com a «ciutadà» , es creu que veien les obres de teatre des de fora del recinte. Una altra teoria es que el públic estigués separat per sexes i fins i tot entre cortesanes i lliures.
8. Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?
   L'Oracle de Delfos era un santuari, prop de la ciutat grega de Delfos, on es consultaven diversos temes per a obtindre prediccions i respostes. Prop d'aquest santuari hi havien diverses fonts, una d'elles era la Font de Castàlia. Aquesta era l'encarregada de produir els vapors que produïen els somnis i visions a l'Oracle de Delfos per a predir el futur.
9. Busca una foto del santuari de Delfos.

   

   Santuari de Delfos o temple d'Apol·lo (Delfos, Grècia)

   
   

10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho. 
    Tirèsias era conegut com l'endeví ceg de Tebes, però aquesta virtut no venia de naixement sinó que la va adquirir amb l'ajuda dels déus. Són moltes les llegendes que intenten explicar aquest fenomen, entre altres El bany d'Atenea i la seua Metamorfosi. 
     

A) La llegenda del bany d'Atenea conta com va ser ella qui va deixar ceg a Tirèsias castigant-lo per espiar-la mentre estava nua quan es banyava al mont Helicó. Després dels precs de la mare de Tirèsias, Atenea li va donar la capacitat d'entendre els ocells, un bastó per poder caminar com si veiés i una vida més llarga que a la resta dels humans.  B) En la metamorfosi de Tirèsias, Tiresiàs anava passejant pel bosc quan va veure dos serps copulant. Ell va decidir separar-les amb un bastó i aquestes el van transformar en dona. Set anys després, va tornar a veure aquestes serps, va repetir l'acció i va tornar l'aparença masculina.Com que aquest havia tingut experiència en ambdós sexes, Zeus i Hera el van buscar per ajudar-lo a resoldre una disputa sexual. Com que Tirèsias va donar la raó a Zeus, Hera es va enfadar i el va castigar deixant-lo ceg. Zeus, per compensar-lo li va donar el poder de predir el futur i una vida més llarga.

11. (Només per a majors d'edat.) Tal vegada t'escandalitzarà conéixer la trista història de Crisip, fill de Pèlops, que és l'origen de la maledicció de la casa de Tebes.
    Aquesta història narra un dels casos més antics de pederàstia.