Decadentisme

Durant el Roamanticisme, van sorgir molts moviments molt diferents entre ells però amb una característica comuna: trencar amb la tradició, és a dir, acabar amb tot allò que caracteritzava la literatura, l'art, escultura...
Un d'aquests moviments fou el decadentisme.
El decadentisme va nàixer al segle XIX, a França i la seua influència va arribar fins i tot als EE.UU, on escriptors com Walt Withman eren fidels seguidors. El decadentisme era un movient on els seus seguidors sentien atracció per tot allò morbós, decadent i malalt, és a dir, un reflex de la societat d'aquella època. Aquest terme, però, va nàixer dels seus detractors que l'empraven com un insult.
En l'actualitat, considerem que aquest moviment va ser una trancisió entre el romanticisme i el modernisme.
En la literatura decadentista es considera que la bellesa tradicional és artificial, i per eixa raó es fixen en allò més lleig, en la mort o allò que els excite els sentits. Cal destacar l'ús de la descripció, un to pessimista i uns persotages turmentats que fugen de les convencions socials, és a dir, s'escapen d'allò establert per la societat com correcte, en la línea del romanticisme. Aquests autors estan influenciats per la novel·la gòtica i per moviments contemporanis i coetanis com ho eren el simbolisme i l'esteticisme. Apareixen, també, paisatges llunyans i exòtics, i cultures que fins aleshores s'havien considerat com primitives o bàrbares, com a reacció contra la moral burgesa fixada en la fe en el progrés.
Alguns autors decadentistes van ser Oscar Wilde, Paul Verlaine (citat anteriorment) o Manuel Machado; Charles Baudelaire, també citat anteriorment, escrigué una obra pionera en la poesia decadentista. També van influenciar moviments i escriptors posteriors, com és el cas de Franz Kafka.

Pel que feia a l'art, aquestes característiques i aquest gust per allò més lleig , es plasma en forma de pintura, dibuixos poc convencionals per a l'època. Una vegada més trobem aquesta fugida de les convencions socials. De fet, si ens fixem en aquest quadre, Pornòcrates, de Félicien Rops (més amunt, a l'esquerra), qui de fet va conèixer en persona Baudelaire i fins i tot li va dibuixar la portada de l'obra Les Epaves, veiem que gira en voltat del sexe, la mort i imatges satàniques.