La metamorfosi - Capitol III ("Naturalment, la millora...")

[...]
Naturalment, la millora més important de la situació en què es trobaven s'aconseguiria de moment canviant de casa; volien agafar-ne una de més menuda i barata, però més ben situada i molt més pràctica que l'actual, triada encara pel Gregor. Mentre així conversaven, al senyor i a la senyora Samsa se'ls acudí gairebé alhora, tot mirant la seua filla cada vegada més animada, que la Grete, malgrat totes les tribulacions dels darrers dies, que li havien empal·lidit les galtes, s'havia fet una xicota bonica i ufanosa. Van anar esdevenint més silenciosos i, intercanviant quasi inconscientment una mirada d'intel·ligència, pensaren que ja era hora de buscar-li un bon marit. I per a ells fou com una confirmació dels seus nous somnis i dels seus bons propòsits quan, al final del trajecte, la xica s'alçà la primera i estirà el seu cos jove.

Fi 

Comenta el tractament del temps (extern i intern).
El temps extern o històric en que se situa la història es l' època contemporànea a l' autor.
El temps intern (el temps de la narració) ocupa tres mesos, entre novembre i març, és a dir, entre el final de la tardor i el principi de la primavera. Les al·lusions ocasionals al temps meteorològic, des de las pluges d' hivern que s' anuncien al principi de l' obra fins el dia de primavera del final, contextualitzen l' acció en un hivern nuvolat i plujós.
Y l'ordre cronològic que segueix el relat, és lineal, amb varies el·lipsis que contribueixen a donar agilitat a la narració. A més a més, en el temps psicològic del personatge són freqüents els records i evocacions (retrospeccions) i alguna projecció cap el futur (anticipacions).

Com evoluciona Grete, la germana de Gregor?
Grete Samsa És la germana de Gregor. Té 17 anys, i és l' únic personatge, juntament amb Gregor, amb nom propi. Encara que al principi s' encarrega de cuidar al seu germà, eixe treball cada volta li resulta més pesat i insuportable. Al final serà ella qui li suggerirà a Gregor que abandone la casa.

La metamorfosi - Capitol III ("I, tanmateix, tocava tan bé la germana!")

[...]
I, tanmateix, tocava tan bé la germana! Amb el rostre inclinat cap a un costat, els ulls li seguien atents i melangiosos les línies del pentagrama. El Gregor avançà un tros més, amb el cap ben enganxat a terra, per tal de trobar-se amb la seua mirada. Que era un animal, ja que la música el captivava tant? Era com si se li mostrara el camí vers l’aliment desconegut i anhelat. Estava decidit d’arribar fins a la germana i estirar-li la falda per indicar-li que anara a la seua cambra amb el violí, perquè ningú no li ho recompensaria millor que ell. Pensava no deixar-la eixir mai més de la seua habitació, almenys mentre ell fóra viu; per primera vegada el seu aspecte horrible li faria servei; seria alhora a totes les portes de la seua cambra i allunyaria els atacants d’una bufada; però la germana no s’hauria de quedar amb ell per força, sinó de grat; seuria al seu costat al sofà i ajupiria el cap perquè ell li poguera confiar a cau d’orella que havia tingut el ferm propòsit d’enviar-la al conservatori i que, si no haguera estat per aquella desgràcia, ho hauria anunciat a tothom per Nadal (parlant de tot, ja havia passat el Nadal?) i no hauria fet cas d’objeccions de cap classe. Després d’aquesta explicació, la germana esclataria en plors d’emoció i el Gregor se li enfilaria a l’espatla i li besaria el coll, que duia al descobert, sense cinta ni coll postís, des que treballava a la botiga.

• La metamorfosi ha estat entesa com una faula oberta amb variades significacions. Comenteu alguna o algunes d’aquestes significacions.

En La metamorfosi hi ha una polifonia temàtica que permet diferents significacions no excloents:

1. (Societat, culpa i alienació.) Kafka com a treballador. Paràbola sobre el poder econòmic. Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat). Primer capítol. L'exclusió de l'home de la comunitat on vol integrar-se. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder. Des d'aquest punt de vista, el final és molt antiburgès, ja que el Samsa-Kafka es venja dels seus propis pares (tots es posen a escriure per demanar vacances), però els pares també es vengen del seu fill volent-se canviar de casa, la casa que ell havia escollit. És un final doblement venjatiu per part de Kafka.


2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX. En el segon capítol es fan més evidents les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.
Potser es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
"... el teu pes m'esclafava sense parar mai", Carta al pare, p. 52
"A veces imagino el mapamundi desplegado y a ti extendido transversalmente en él. Entonces me parece que, para vivir yo, sólo puedo contar con las zonas que tú no cubres o que quedan fuera de tu alcance. Y estas zonas, de acuerdo con la idea que tengo de tu grandeza, no son muchas ni muy confortables, y el matrimonio no se encuentra entre ellas", Bestiario, p. 126 que remet a la Carta al pare.
Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell. Li diu: "No hi ha altres possibilitats? Si tens por, jo t'hi acompanyaré".
D'altra banda, el retrat de la dona amb el maneguet de pells que és l'objecte humà que Gregor decideix salvar en darrera instància, ha estat interpretat com un símbol de la mare.
Però Nabókov rebutja les lectures psicoanalítiques d'aquest relat (com la que proposa Jordi Llovet):
"La otra opinión que quiero rechazar es la freudiana. Sus biógrafos freudianos, como Neider en El mar helado(1948) sostienen por ejemplo que La metamorfosis se basa en las complejas relaciones de Kafka con su padre, y en su perenne sentimiento de culpa; afirman además que, en el simbolismo mítico, los hijos están representados por bichos -cosa que dudo-, deducen que Kafka uiliza el símbolo del insecto para representar al hijo, según estos postulados freudianos. La chinche, dicen ellos, es un símbolo muy apropiado para caracterizar el sentimiento de inutilidad frente al padre. Me interesan las chinches, no las chinchorrerías, así que rechazo esta clase de disparates. El propio Kafka era extremadamente crítico en cuanto a las ideas freudianas. Consideraba el psicoanálisis (y cito sus palabras) "un irremediable error", y veía las teorías de Freud como cuadros muy aproximados, muy rudimentarios, que no hacían justicia a los detalles, o lo que es más importante, al meollo de la cuestión. Esta es otra de las razones por las que prefiero dejar a un lado la concepción freudiana y centrarme en el aspecto artístico" [Nabókov, Curso de narrativa europea, pp. 368-370]

3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà. La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
Podem trobar punts de contacte amb la novel·la El procés, on Josef K. es converteix en objecte d’una condemna; ignora absolutament la culpa o el fet que l’ha motivada; no dubta de la seva innocència; i, amb tot, entra en la lògica perversa de l’entramat jurídic i burocràtic quasi sobrenatural davant del qual no ha de demostrar la seva innocència, sinó, paradoxalment, la seva culpabilitat. Igual com en El procés, la situació inicial (en un llibre, un arrest, i en l’altre, una transformació) és el producte d’una falta prèvia i essencial i, per tant, una metaforització de la idea de culpa individual.

4. (El subtext autobiogràfic.) Kafka com a escriptor. Paràbola sobre l'escriptura. La història d'una persona que es converteix en escriptor. Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a alter ego de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor, aquesta seria la hipòtesi de Kafka com a Gregor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix. Mai no viu tràgicament la seua transformació; no s'horroritza, ho viu amb una certa normalitat. No pot parlar ni escriure i deixa a anar una substància enganxosa i visible (que els escarabats no expulsen) i que aquí és estrictament necessari que ho faça perquè aquesta estela llefiscosa i enganxosa podem interpretar-la com una al·legoria de l'escriptura. L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Des d'aquest punt de vista, La metamorfosi seria la història de com es forma un escriptor. I mostraria la dificultat de Kafka per viure si no és amb l'escriptura. Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'hi ha mantingut conscient i feliç. És l'amo i el rei de la seua cambra per bé que li prenguen tots els mobles. És curiós observar el pànic que sent quan li volen prendre també l'escriptori si contrastem la seva reacció amb la següent anotació del diari del nostre autor:
"Debo agregar que, en mi miedo de viajar, desempeña un papel el pensamiento de que durante algunos días estaré apartado de mi mesa de escribir. Este pensamiento ridículo es en realidad el único legítimo, pues la existencia del escritor depende en realidad de su mesa, no tiene derecho a alejarse de ella si es que quiere escapar de la locura, debe aferrarse a ella con los dientes".

La metamorfosi - Capitol III ("La germana començà a tocar...")

La germana va començar a tocar; pare i mare seguien atentament, cadascú des del seu lloc, els moviments de les mans de Grete. Gregor, atret per la música, havia gosat desplaçar-se un tros endavant, i el cap ja era visible del menjador estant. Ja no s’estranyava dels pocs miraments que darrerament tenia envers els altres; abans, aquesta consideració pels altres havia estat el seu orgull. l ara precisament era quan més raons hauria hagut de tenir per amagar-se, perquè a causa de la brutícia que s’havia acumulat a la seva habitació i dels remolins de pols que s’alçaven amb el moviment més petit, ell també anava cobert de pols de dalt a baix; amunt i avall traginava al damunt, a l'esquena i pels costats, fils, cabells i restes de menjar; la seva indiferència per tot era molt més gran que aquells temps passats en què, unes quantes vegades al cap del dia, s’ajeia d’esquena a terra i es refregava damunt de l'estora. I malgrat l'estat en què es trobava, no va tenir cap vergonya d’avançar un tros més pel terra immaculat del menjador.

Cert que ningú no es preocupava d'ell, en aquells moments. La família estava del tot captivada pel violí; els dispesers, en canvi, que al començament s’havien col·locat, amb les mans a la butxaca, al darrere i massa a tocar del faristol de la germana, tan a prop que fins i tot haurien pogut seguir la partitura -cosa que, sens dubte, hauria molestat la germana-, aviat es van enretirar tot decantant els caps i parlant a mitja veu de cara a la finestra prop de la qual es trobaven; el pare se’ls mirava neguitós. Semblava més que evident que havien estat decebuts en la seva suposició d’escoltar un concert de violí bonic o senzillament distret, que ja en tenien prou, d’aquella sessió, i que aguantaven aquell destorb només per cortesia. Especialment la manera com treien el fum dels cigars pel nas i per la boca donava a entendre que ja en tenien ben bé prou.

• Enumereu i indiqueu el paper dels personatges del fragment seleccionat.

Gregor Samsa: Gregor és el protagonista de la història, té uns 23 años. Traballa com a comerciant per a mantindre econòmicament a la seua germana i als seus pares. Es desperta un matí com una mena d'insecte o monstre. Mentre passa eixa metamorfosis, Gregor no està capacitat per a treballar, ja que no té un cos "adequat" , i per tant el seu pare, la seua mare i la seua germana hauran de treballar per poder sobreviure. Gregor se sentirà incomprés per parte de tota la seua familia, que a poc a poc aniran despreciant-lo més de manera que cada vegada els pareixerà més un insecte i menys la persona que forma part de la seua família.

Familia (mare i pare):  El pare de Gregor va contraure, fa anys, un deute amb l'actual cap de Gregor. És per això que Gregor ha de treballar i  així poder saldar el deute en 5 anys de treball.Quan Gregor es transforma, les circumstàncies obliguen al seu padre a canviar el caràcter mandrós i comneça a buscar un treball per poder mantindre la seua família. La mare de Gregor, al principi es troba commocionada per la transformació del seu fill però tot i això, ella vol entrar a l'habitació a veure el seu fill. Per eixa raó, en el seu interior es crea un conflicte intern entre el fàstig que li produeix aquell insecte i l'amor maternal cap al seu fill.

Grete Samsa:  Grete és la filla menuda de la família, té al voltant de 17 anys. Es converteix en la cuidadora de Gregor des de que aquest es va transformant en insecte. Al principio, Grete y Gregor tenen una relació molt íntima, però poc a poc aquesta va canviant. Grete al principi s'ofereix com a voluntària per a  alimentar-lo i limpiar la seua habitació, però cada dia es despreocupa més per ell. Ella toca el violí i pareix tindre qualitats per poder accedir al conservatori musical, un somni que (secretament) Gregor volia que ella complira. Per a augmentar els ingresos de la família, Grete comença a treballar de dependenta en una tenda.

Dispesers: Com que la família necessita diners, decideixen llogar una habitació a tres persones. Aquestes són un poc serioses.

La metamorfosi - Capitol III ("La greu ferida del Gregor...")

"La greu ferida del Gregor, que el féu patir durant un mes llarg (ningú no s’atreví a llevar-li la poma, que romania incrustada a la carn com un record visible del que havia succeït), semblà haver recordat fins i tot al pare que el Gregor, malgrat la seua forma actual, trista i repugnant, era un membre de la família que no podien tractar com a un enemic, sinó al contrari: el deure familiar exigia d'empassar-se la repugnància i tenir paciència, sobretot molta paciència.

Si bé la ferida havia fet perdre la seua anterior agilitat al Gregor, segurament per sempre, i ara com ara havia de menester molts minuts per travessar la cambra, com un vell invàlid (ni pensaments d'enfilar-se per parets i sostre), en canvi li semblava estar prou llargament compensat d'aquest empitjorament del seu estat pel fet que ara, cap al vespre, obrien la porta del menjador (i ell solia tenir-hi els ulls clavats ja dues hores abans), de manera que, gitat a les fosques a la seua cambra, invisible des del menjador, podia veure tota la família, asseguda a la taula il·luminada i podia escoltar les seues converses, per dir-ho d'alguna manera, amb el consentiment general; és a dir, ben diferent d'abans.

Certament ja no eren les converses animades del passat, en les quals pensava sempre el Gregor amb un cert enyor quan, esgotat, s'havia de colgar entre els llençols humits d'una menuda cambra d'hotel. Ara hi havia més silenci que abans. Després de sopar, el pare no tardava gaire a adormir-se a la seua butaca; la mare i la germana s'exhortaven mútuament al silenci; la mare, encorbada sota el llum, cosia llenceria fina per a una botiga de modes; la germana, que havia agafat una faena de dependenta, els vespres aprenia taquigrafia i francès per mirar d'aconseguir un dia una faena més bona. De vegades el pare es despertava com si no sabera que havia dormit i deia a la mare:

―Quina manera de cosir, hui, també!

I es tornava a adormir a l'acte, mentre mare i filla es miraven, cansades, i somreien. "

• L'argument de la novel·la se'ns presenta des de diferents perspectives. Indique-les, assenyalant el punt de vista dominant en aquest fragment.

En aquest fragment podem veure els diferents punts de vista amb que es narra la història i els diferents estils. Per un costat trobem un narrador omniscient en 3a persona que conta els fets des d'un punt de vista extern i coneix tot el que li passa al protagonista (sentiments, pensaments...)mentre aquest es va transformant; per un altre, l'estil indirecte lliure, que consisteix en que l'enunciador contar els fets  i li cedeix la veu al personatge mantenint sempre la  tercera persona; i també apareix l'estil directe quan parla el pare.

La metamorfosi - Capitol II ("Les potes del Gregor...")

[...]
"Les potes del Gregor brunzien quan finalment s'encaminà cap al menjar. I les seues ferides també es devien haver curat del tot, perquè ja no se sentia impedit en els moviments; se’n meravellà i recordà que feia cosa d'un mes s’havia fet un tallet al dit i que aquella ferida encara li feia mal abans d'ahir. “Que potser m’he tornat menys sensible?”, pensà, i ja xuclava àvidament el formatge, que l’havia atret primer i més intensament que totes les altres viandes; amb ulls espurnejants de satisfacció, devorà successivament el formatge, la verdura i el suc; les menges fresques, en canvi, no li plaïen, no en podia suportar ni l'olor, de manera que separà un tros lluny les coses que es volia menjar. Ja feia una estona que havia acabat i mandrejava encara estirat al mateix lloc, quan la germana féu voltar la clau al pany, a poc a poc, per advertir-li que es retirara. Tot i que ja s’havia endormiscat, la remor el sobresaltà i corregué a amagar-se una altra vegada davall el sofà. Romandre allà baix li exigí un gran domini de si mateix, i això que la germana s'estigué a la cambra poca estona, perquè l'abundós ressopó li havia arrodonit una mica el ventre, i amb l'estretor d'allà baix a penes podia respirar. Entre curts atacs d'ofec veié amb ulls esbatanats com la germana, que res no sospitava, recollia amb una granera no tan sols les sobralles, sinó també les viandes que el Gregor no havia tocat, com si ja no hagueren de servir mai més; va veure com ho ficava tot de pressa dins d'un cubell, que en acabant tapà amb una tapadora de fusta, i com se l'enduia. Així que s’hagué girat, el Gregor eixí de davall el sofà per gitar-se i respirar de gust.

D’aquesta manera rebé el Gregor el menjar de cada dia: una vegada al matí, quan els pares i la criada encara dormien, i una altra vegada després del dinar de la família, perquè els pares feien sesta i la criada era enviada per la germana a fer algun encàrrec. Ben cert que els altres tampoc no volien que el Gregor es morira de gana, però potser no haurien pogut suportar saber res dels seus menjars si no era d’oïda, o potser la germana volia estalviar-los senzilles tribulacions, perquè la veritat és que ja patien prou."

• Explica com es fa evident la transformació de Gregor.

En aquest fragment, podem comprovar que, a mesura que passa el temps, Gregor cada vegada és menys humà. Per un costat ho podem veure quan descriu els espais, ja que cada vegada ho fa des d'una perspectiva diferent. Per l'altre, ho notem amb el seu comportament: quan és pregunta si s'ha tornat menys sensible perquè ja no li fa mal el dit (que li feia mal des de feia cosa d'una setmana) és perquè les parts "humanes" de Gregor ja no existeixen, i per tant, aquestes ja no li provoquen dolor i està encantat perquè la ferida que s'havia fet el mateix dia ja no li fa mal; els canvis en l'alimentació, allò que abans li encantava menjar ara ho odia i li causa repugnància i viceversa; amagar-se davall del sofà és una actitud poc comú en un ésser humà...

• Comenta el tractament de l'espai en la narració.

L'espai, a mesura que avança la narració, va canviant segons el protagonista va evolucionant, ja que es canvia la perspectiva de les coses. Les habitacions, que abans eren menudes, cada vegada són més grans i més espaioses; indrets on abans un humà no cabia, són el lloc preferit del protagonista...

És per això que el tractament de l'espai ens serveix com a 'pista' per endevinar en quina fase de la metamorfosi es troba Gregor.

La metamorfosi - Capitol II ("Fins al capvespre no es desvetlà...")

"Fins al capvespre no es desvetlà el Gregor d'aquell son pesat, semblant a un esmortiment. De ben segur que no hauria tardat gaire més estona a despertar-se encara que no l'hagueren importunat, perquè se sentia prou descansat i sense son, però li semblà que l'havien despertat uns passos lleugers i el soroll de la porta del rebedor que es tancava amb cautela. La claror esblaimada dels fanals del carrer clapejava el sostre i les parts més altes dels mobles, però a baix, on continuava gitat el Gregor, era fosc. A poc a poc, palpant encara insegur amb les antenes que tot just començava a apreciar, s'impulsà cap a la porta per veure què hi havia ocorregut. El seu costat esquerre semblava tot ell una llarga nafra que li estirava desagradablement, i havia d'avançar, com qui diu, a peu coix, repenjat a les dues fileres de potes, ara l'una ara l'altra. A més d'això, una de les potes havia resultat greument ferida durant l'incident del matí (gairebé era un miracle que n'haguera resultat ferida només una), i l'arrossegava inerta."

• Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?

L'incident del matí es refereix a quan el pare de Gregor va tancar la porta de l'habitació i, sense voler, li va pillar una de les potes i el va ferir.