La metamorfosi - Capitol II ("Les potes del Gregor...")

[...]
"Les potes del Gregor brunzien quan finalment s'encaminà cap al menjar. I les seues ferides també es devien haver curat del tot, perquè ja no se sentia impedit en els moviments; se’n meravellà i recordà que feia cosa d'un mes s’havia fet un tallet al dit i que aquella ferida encara li feia mal abans d'ahir. “Que potser m’he tornat menys sensible?”, pensà, i ja xuclava àvidament el formatge, que l’havia atret primer i més intensament que totes les altres viandes; amb ulls espurnejants de satisfacció, devorà successivament el formatge, la verdura i el suc; les menges fresques, en canvi, no li plaïen, no en podia suportar ni l'olor, de manera que separà un tros lluny les coses que es volia menjar. Ja feia una estona que havia acabat i mandrejava encara estirat al mateix lloc, quan la germana féu voltar la clau al pany, a poc a poc, per advertir-li que es retirara. Tot i que ja s’havia endormiscat, la remor el sobresaltà i corregué a amagar-se una altra vegada davall el sofà. Romandre allà baix li exigí un gran domini de si mateix, i això que la germana s'estigué a la cambra poca estona, perquè l'abundós ressopó li havia arrodonit una mica el ventre, i amb l'estretor d'allà baix a penes podia respirar. Entre curts atacs d'ofec veié amb ulls esbatanats com la germana, que res no sospitava, recollia amb una granera no tan sols les sobralles, sinó també les viandes que el Gregor no havia tocat, com si ja no hagueren de servir mai més; va veure com ho ficava tot de pressa dins d'un cubell, que en acabant tapà amb una tapadora de fusta, i com se l'enduia. Així que s’hagué girat, el Gregor eixí de davall el sofà per gitar-se i respirar de gust.

D’aquesta manera rebé el Gregor el menjar de cada dia: una vegada al matí, quan els pares i la criada encara dormien, i una altra vegada després del dinar de la família, perquè els pares feien sesta i la criada era enviada per la germana a fer algun encàrrec. Ben cert que els altres tampoc no volien que el Gregor es morira de gana, però potser no haurien pogut suportar saber res dels seus menjars si no era d’oïda, o potser la germana volia estalviar-los senzilles tribulacions, perquè la veritat és que ja patien prou."

• Explica com es fa evident la transformació de Gregor.

En aquest fragment, podem comprovar que, a mesura que passa el temps, Gregor cada vegada és menys humà. Per un costat ho podem veure quan descriu els espais, ja que cada vegada ho fa des d'una perspectiva diferent. Per l'altre, ho notem amb el seu comportament: quan és pregunta si s'ha tornat menys sensible perquè ja no li fa mal el dit (que li feia mal des de feia cosa d'una setmana) és perquè les parts "humanes" de Gregor ja no existeixen, i per tant, aquestes ja no li provoquen dolor i està encantat perquè la ferida que s'havia fet el mateix dia ja no li fa mal; els canvis en l'alimentació, allò que abans li encantava menjar ara ho odia i li causa repugnància i viceversa; amagar-se davall del sofà és una actitud poc comú en un ésser humà...

• Comenta el tractament de l'espai en la narració.

L'espai, a mesura que avança la narració, va canviant segons el protagonista va evolucionant, ja que es canvia la perspectiva de les coses. Les habitacions, que abans eren menudes, cada vegada són més grans i més espaioses; indrets on abans un humà no cabia, són el lloc preferit del protagonista...

És per això que el tractament de l'espai ens serveix com a 'pista' per endevinar en quina fase de la metamorfosi es troba Gregor.