Anàlisi de figures retòriques en un fragment.

Hamlet. Acte II - Escena II

En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient.

Elsinore: el castell. 

POLONI

 Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. 

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint. "A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA
Això li ha donat Hamlet? 
POLONI

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

                                      Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
                                                                                                         Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI

Què penseu, vós, de mi?
REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

• Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra.  

En aquest fragment de Hamlet, l'obra de Shakespeare, trobem les figures retòriques següents:

"per què el dia és el dia i la nit és la nit, 

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps" -Antístrofa, repetició.

"Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu" -  Repetició léxica.

 "El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria" - Repetició léxica.

"Que és boig és cert. 

És cert i és una llàstima.  

I és una llàstima que sigui cert" - Concatenació.

"Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa." - Joc de paraules.

" Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla" - Repetició léxica

"tinc una filla/i fins que ja no sigui meva,la tindré" - Tautologia

"obediència i deure /
celestial i formosa/

ben lletja i ben desgraciada/

en el seu pit excels i blanc " -Hendíadis

" "Formosa" és una paraula horrible" - Antítesi

"Dubta del foc que pot tenir un estel;
 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
 dubta de si la veritat té honor;
  però no dubtis mai del meu amor." - Paral·lelisme

"si la veritat té honor" - Personificació

"l'art d'escandir els gemecs" - Metàfora

"a quin lloc i a quina hora i de quina manera" - Repetició i paral·lelisme.