Hamlet. Temes. Interpretacions de l'obra i repercussió

“Aproximació al teatre de Shakespeare” (El gust per la lectura) 
Els subtemes
Harold Bloom ha escrit que el conjunt de l'obra de Shakespeare ha configurat –i encara configura– tota la formulació vital (científica, cognitiva, psicològica, etc.) del món occidental. Si això és així, adoneu-vos de l'enorme importància temàtica de Hamlet, ja que diríem que és l’obra més coneguda i interpretada de Shakespeare. El tema o el conjunt de temes han de rebre, per tant, el suport d'un conjunt de subtemes que introdueixen i desenvolupen la visió del món i de la vida que l'obra presenta.
Sabent que Hamlet és una polifonia temàtica, us proposem l'estudi dels seus subtemes més importants, tenint en compte que aquests reben el suport d'altres subtemes més secundaris que configuren el conjunt:
la societat,
la visió de l’univers, el món i la vida,
la bogeria.
 
1. La societat
1.1.El maquiavel·lisme
El mot "maquiavel·lisme" és un derivat de Maquiavel. Assabenteu-vos de les idees bàsiques d'aquest pensador sobre la vida política i social, i esbrineu si el significat del mot és aplicable al món cortesà de l'obra. Raoneu si el text que us proposem és representatiu d'aquest subtema:

POLONI
¿Encara aquí, Laertes? Au, vinga, a bord; quina vergonya!
El vent s'asseu al muscle de les veles
i tu et fas esperar. Et donaré la meva benedicció
i mira de gravar aquests pocs consells
a la teva memòria: no prestis veu als pensaments,
ni acció a cap pensament desmesurat;
sigues senzill de tracte, però mai vulgar.
Tots els amics que tinguis, de lleialtat provada,
lliga'ls amb fils d'acer a la teva ànima;
no facis que la teva mà es torni insensible
de tant donar-la a jovenets fatxendes, sense seny.
Defuig d'entrar en baralles, i si t'hi veus embolicat
fes que el teu adversari t'hagi de defugir.
Presta l'orella a tots; però la veu, a pocs;
Escolta la censura de tothom; però reserva't el parer;
Porta els vestits que puguis pagar amb els teus diners,
però no amb un excés de fantasia; rics, però no extremats,
perquè els vestits revelen sempre l'home.
A França, els homes de més rang i condició
són, en això, selectes i eminents.
No deixis mai diners, ni tampoc no en manllevis,
perquè els préstecs es perden i et fan perdre l'amic,
i el manllevar malbarata la hisenda.
I per damunt de tot, sigues fidel a tu mateix,
llavors se'n seguirà, com de la nit al dia,
que no podràs ser fals per a ningú.
Que et vagi bé i que la benedicció
que t'he donat, t'ho faci madurar.
[Acte I Escena III Pàg. 28-29, en la nostra versió] 

La concepció política de Maquiavel es basa en:

• El refús de les teories idealistes proposades per Plató i Aristòtil: el bon polític no és el que té bones qualitats morals sinó el que sap arribar al poder. 
• Recuperació i actualització del llegat polític de la història de Roma. 
• Estudi empíric de la realitat política sense il·lusions o enganys. 
• Concepció pessimista de la naturalesa humana: l'home es mou per ambició, les passions i els desigs. 
• Independència de la política respecte de l'ètica. 
• La religió és bona o dolenta en la mesura que és políticament útil o inconvenient. 

El manteniment i la protecció de la convivència, el governant ho porta a terme mitjançant:

• La prudència política: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptació de les oscil·lacions de la fortuna (sort). 
• La virtut: força, intel·ligència i valor del Príncep (governant) per imposar un ordre estatal lliure de corrupció. 
• La força: la seguretat ha d'estar garantida per un exèrcit format per ciutadans i no per mercenaris.

Encara que no la va escriure mai, se li atribueix a Maquiavel la dita: "El fi justifica els mitjans"

Si tenim en compte les idees de Maquiavel, veiem que es mostra el seu pensament en l'última part del fragment, ja que recomana ser fidel a un mateix i en la part on diu: "no facis que la teva mà es torni insensible/de tant donar-la a jovenets fatxendes, sense seny./Defuig d'entrar en baralles, i si t'hi veus embolicat/fes que el teu adversari t'hagi de defugir./Presta l'orella a tots; però la veu, a pocs;/Escolta la censura de tothom; però reserva't el parer", ja que es mostren les dues tragèdies segons Maquiavel: tragèdia de valor i tragèdia de l'acció

 
1.2.Els canvis socials
Les convulsions socials que marcaren el canvi del teocentrisme medieval a l'antropocentrisme del Renaixement i del Barroc.

L'antropocentrisme  és una concepció que considera com a centre de l'univers l'ésser humà i les seves necessitats.
Aristòtil  va desenvolupar la teoria proposada, però no es va imposar com a hegemònica fins al Renaixement, ja que l'edat mitjana defensava el teocentrisme: Déu com a centre de tot. Va ser a mitjan segle XVII quan les idees van canviar, i que es va admetre que la Terra i els humans no eren el centre de l'univers.

1.3.La fama terrenal
Raoneu si el text que us proposem és significatiu respecte a aquest subtema:
HAMLET
Que el cel te n'alliberi.
Jo et seguiré. M'estic morint, Horaci.
Ah, malaurada Reina, adéu-siau!
Vosaltres que mireu aquest atzar, tremolosos i pàl·lids,
com si fóssiu comparses o públic d'aquest drama,
si tingués temps (però la mort, oficial ferotge
m'arresta inexorable), ah, us podria dir...
No. Que així sigui. Horaci, em moro,
i tu viuràs; fes-me justícia, a mi
i als meus actes davant dels que no en saben res.
[Acte V Escena II Pàg. 203-204, en la nostra versió]

En aquest text, la fama terrenal cobra un significat important perquè, mentre mor, li diu a Horaci que ha de ser ell qui faça justícia  i qui narre tot el que va ocórrer deixant a Hamlet com a un heroi o, com es correspondria amb Maquiavel, "el fi (venjar la mort del seu pare) justifica els mitjans(matar el seu oncle)"

1.4.Les relacions home-dona
1. Analitzeu el text següent i raoneu la seva significació sobre el subtema proposat:
POLONI
Redéu, molt ben pensat!
M'han dit que últimament et parla
sovint a soles i que tu mateixa
li prestes una lliure i generosa atenció.
I si és així ( que és tal com m'ha arribat
amb to d'advertiment), bé cal que et digui
que no acabes d'entendre què et convé
ni com a filla meva, ni per al teu honor.
¿Què passa entre vosaltres? Digues la veritat.
[Acte I Escena III Pàg. 30, en la nostra versió]


En aquesta època, les dones eren sotmeses al poder de l'home, i Ofèlia no n'era una excepció. Poloni, pare d'Ofèlia i lord de la cort de Dinamarca, s'assabenta de la relació entre Hamlet i Ofèlia, ho veu amb mals ulls. Tots dos s'estimaven però Hamlet, després de veure la traïció del seu oncle a son pare i com la seua mare es va casar amb aquell, ja no creia en l'amor. Poloni sabia que Ofèlia sofriria amb Hamlet i perdria el seu honor; tot i que també ho podem veure des del punt masclista de l'època perquè Poloni no deixava que la seua filla parlés a soles amb un noi que no fos "el seu amo".




2. Visió de l'univers, el món i la vida
2.1.La vida, la vida com a somni i la mort
Relacioneu aquest subtema amb el famós monòleg del Acte III- Escena I.
Analitzeu la significació del text següent:

REI
És dolç i digne, Hamlet, que en la teva natura
vulguis retre al teu pare homenatges de dol;
però recorda que el teu pare també va perdre un pare,
i aquell pare perdut va perdre el seu. Qui sobreviu
està lligat als deures filials d'homenatge al dolor
durant un temps. Però perseverar
en un dol obstinat, seria una conducta
d'entestament poc piadós. És un dolor inhumà.
Revela voluntats deslleials amb el cel,
un cor sense defenses, un esperit impacient,
un seny desassenyat i sense cultivar,
perquè sabem que ha de venir la mort i que és corrent
com qualsevol vulgar experiència.
¿Quin sentit té de prendre-s'ho patint
i posar-s'hi amb orgull?
[Acte I Escena II Pàg. 16-17, en la nostra versió]

En aquest text, ens mostra la vida com una font d'angoixes per la mort d'éssers estimats i que hem de prendre'ns la mort com un fet corrent, una cosa que ha de passar, i per tant no hem de patir perquè, tard o d'hora, a tothom ens arriba.

En el monòleg de l'Acte III, Escena I; Hamlet reflexiona sobre la seua pròpia existència i pensa a suïcidar-se.

Analitzeu la concepció que sobre la mort presenta el text següent:

HAMLET
A fe que no, gens ni mica. Només l'hauríem de resseguir
amb prou modèstia, sense gaires pretensions. Així:
Alexandre va morir; Alexandre va ser enterrat; Alexandre
va tornar a la pols; la pols és terra; de la terra en fem pasta
d'argila. I ¿per què aquesta argila amb què ell es va convertir
no podia convertir-se en pasta per tapar els junts
d'una bóta?
[Acte V Escena I Pàg. 179-180, en la nostra versió] 

Hamlet, en aquest text, representa la mort com un cicle on la matèria es va transformant i, allò que abans havia sigut una persona amb ànima i plena de vida, ara és una pasta per tapar els junts d'una bóta.

2.2.El meravellós i la mitologia
1. Llegiu el text següent. Aquestes paraules d'Horaci proven que elements meravellosos, mitològics i tel·lúrics estructuraven una part de la visió de l'època: 

HORACI
És una pols que pot torbar l'esguard de l'esperit.
Durant el gloriós govern de Roma,
i just abans que el poderós Juli Cèsar caigués,
es van buidar les tombes, i els morts amb llurs sudaris
xisclaven i udolaven arreu de la ciutat...
Hi havia estels de cua encesa i rosades de sang,
desastres en el sol, i aquella estrella humida
que influencia el lloc on Neptú té l'imperi,
va emmalaltir d'eclipsi, com si ja fos el dia del judici.
Aquests mateixos signes, precursors de fets temibles,
com els heralds que sempre precedeixen els destins
i prologuen les grans fatalitats que se'ns acosten,
ens han estat mostrats pel cel i per la terra
a tots nosaltres i a les nostres latituds.
[Acte I Escena I Pàg. 9-10, en la nostra versió] 

Trobem referències a Neptú, un déu romà.


3. La bogeria Expliqueu la classe de bogeria de Hamlet i la finalitat més important que pretén aconseguir. 
 

En Hamlet, el protagonista mostra una bogeria dubtosa, en un principi, per tota la resta de personatges. Cada personatge formulava una hipòtesi per esbrinar a que es devia aquesta bogeria. Segons Poloni, era deguda a l'enamorament de Hamlet per la seua filla Ofèlia; o també es pensava que era a causa de la mort del seu pare i tots els canvis que havia patit, per exemple el casament de sa mare i el seu oncle.. A més a més, els personatges de l'obra no podien escoltar els monòlegs del protagonista i era per aquesta raó que pensaven que estava boig. 
Tal com va avançant l'obra, descobrim  la veritat quan Hamlet confessa a la seua mare que només fingia aquesta bogeria i els seus actes comencen a tindre més sentit.
Això ens fa pensar que, fingir la seua bogeria era part del pla que tenia per venjar la mort del seu pare.