I, tanmateix, tocava tan bé la germana! Amb el rostre inclinat cap a un costat, els ulls li seguien atents i melangiosos les línies del pentagrama. El Gregor avançà un tros més, amb el cap ben enganxat a terra, per tal de trobar-se amb la seua mirada. Que era un animal, ja que la música el captivava tant? Era com si se li mostrara el camí vers l’aliment desconegut i anhelat. Estava decidit d’arribar fins a la germana i estirar-li la falda per indicar-li que anara a la seua cambra amb el violí, perquè ningú no li ho recompensaria millor que ell. Pensava no deixar-la eixir mai més de la seua habitació, almenys mentre ell fóra viu; per primera vegada el seu aspecte horrible li faria servei; seria alhora a totes les portes de la seua cambra i allunyaria els atacants d’una bufada; però la germana no s’hauria de quedar amb ell per força, sinó de grat; seuria al seu costat al sofà i ajupiria el cap perquè ell li poguera confiar a cau d’orella que havia tingut el ferm propòsit d’enviar-la al conservatori i que, si no haguera estat per aquella desgràcia, ho hauria anunciat a tothom per Nadal (parlant de tot, ja havia passat el Nadal?) i no hauria fet cas d’objeccions de cap classe. Després d’aquesta explicació, la germana esclataria en plors d’emoció i el Gregor se li enfilaria a l’espatla i li besaria el coll, que duia al descobert, sense cinta ni coll postís, des que treballava a la botiga.
- La metamorfosi ha estat entesa com una faula oberta amb variades significacions. Comenteu alguna o algunes d’aquestes significacions.
1. (Societat, culpa i alienació.) Kafka com a treballador. Paràbola sobre el poder econòmic. Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat). Primer capítol. L'exclusió de l'home de la comunitat on vol integrar-se. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder. Des d'aquest punt de vista, el final és molt antiburgès, ja que el Samsa-Kafka es venja dels seus propis pares (tots es posen a escriure per demanar vacances), però els pares també es vengen del seu fill volent-se canviar de casa, la casa que ell havia escollit. És un final doblement venjatiu per part de Kafka.
2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX. En el segon capítol es fan més evidents les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.
Potser es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
"... el teu pes m'esclafava sense parar mai", Carta al pare, p. 52
"A veces imagino el mapamundi desplegado y a ti extendido transversalmente en él. Entonces me parece que, para vivir yo, sólo puedo contar con las zonas que tú no cubres o que quedan fuera de tu alcance. Y estas zonas, de acuerdo con la idea que tengo de tu grandeza, no son muchas ni muy confortables, y el matrimonio no se encuentra entre ellas", Bestiario, p. 126 que remet a la Carta al pare.
Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell. Li diu: "No hi ha altres possibilitats? Si tens por, jo t'hi acompanyaré".
D'altra banda, el retrat de la dona amb el maneguet de pells que és l'objecte humà que Gregor decideix salvar en darrera instància, ha estat interpretat com un símbol de la mare.
Però Nabókov rebutja les lectures psicoanalítiques d'aquest relat (com la que proposa Jordi Llovet):
"La otra opinión que quiero rechazar es la freudiana. Sus biógrafos freudianos, como Neider en El mar helado(1948) sostienen por ejemplo que La metamorfosis se basa en las complejas relaciones de Kafka con su padre, y en su perenne sentimiento de culpa; afirman además que, en el simbolismo mítico, los hijos están representados por bichos -cosa que dudo-, deducen que Kafka uiliza el símbolo del insecto para representar al hijo, según estos postulados freudianos. La chinche, dicen ellos, es un símbolo muy apropiado para caracterizar el sentimiento de inutilidad frente al padre. Me interesan las chinches, no las chinchorrerías, así que rechazo esta clase de disparates. El propio Kafka era extremadamente crítico en cuanto a las ideas freudianas. Consideraba el psicoanálisis (y cito sus palabras) "un irremediable error", y veía las teorías de Freud como cuadros muy aproximados, muy rudimentarios, que no hacían justicia a los detalles, o lo que es más importante, al meollo de la cuestión. Esta es otra de las razones por las que prefiero dejar a un lado la concepción freudiana y centrarme en el aspecto artístico" [Nabókov, Curso de narrativa europea, pp. 368-370]
2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX. En el segon capítol es fan més evidents les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.
Potser es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
"... el teu pes m'esclafava sense parar mai", Carta al pare, p. 52
"A veces imagino el mapamundi desplegado y a ti extendido transversalmente en él. Entonces me parece que, para vivir yo, sólo puedo contar con las zonas que tú no cubres o que quedan fuera de tu alcance. Y estas zonas, de acuerdo con la idea que tengo de tu grandeza, no son muchas ni muy confortables, y el matrimonio no se encuentra entre ellas", Bestiario, p. 126 que remet a la Carta al pare.
Quan li comunica que es vol casar amb Felice Bauer el pare li reprotxa que aquell matrimoni serà una vergonya pels Kafka i li aconsella d'anar al bordell. Li diu: "No hi ha altres possibilitats? Si tens por, jo t'hi acompanyaré".
D'altra banda, el retrat de la dona amb el maneguet de pells que és l'objecte humà que Gregor decideix salvar en darrera instància, ha estat interpretat com un símbol de la mare.
Però Nabókov rebutja les lectures psicoanalítiques d'aquest relat (com la que proposa Jordi Llovet):
"La otra opinión que quiero rechazar es la freudiana. Sus biógrafos freudianos, como Neider en El mar helado(1948) sostienen por ejemplo que La metamorfosis se basa en las complejas relaciones de Kafka con su padre, y en su perenne sentimiento de culpa; afirman además que, en el simbolismo mítico, los hijos están representados por bichos -cosa que dudo-, deducen que Kafka uiliza el símbolo del insecto para representar al hijo, según estos postulados freudianos. La chinche, dicen ellos, es un símbolo muy apropiado para caracterizar el sentimiento de inutilidad frente al padre. Me interesan las chinches, no las chinchorrerías, así que rechazo esta clase de disparates. El propio Kafka era extremadamente crítico en cuanto a las ideas freudianas. Consideraba el psicoanálisis (y cito sus palabras) "un irremediable error", y veía las teorías de Freud como cuadros muy aproximados, muy rudimentarios, que no hacían justicia a los detalles, o lo que es más importante, al meollo de la cuestión. Esta es otra de las razones por las que prefiero dejar a un lado la concepción freudiana y centrarme en el aspecto artístico" [Nabókov, Curso de narrativa europea, pp. 368-370]
3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà. La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
Podem trobar punts de contacte amb la novel·la El procés, on Josef K. es converteix en objecte d’una condemna; ignora absolutament la culpa o el fet que l’ha motivada; no dubta de la seva innocència; i, amb tot, entra en la lògica perversa de l’entramat jurídic i burocràtic quasi sobrenatural davant del qual no ha de demostrar la seva innocència, sinó, paradoxalment, la seva culpabilitat. Igual com en El procés, la situació inicial (en un llibre, un arrest, i en l’altre, una transformació) és el producte d’una falta prèvia i essencial i, per tant, una metaforització de la idea de culpa individual.
4. (El subtext autobiogràfic.) Kafka com a escriptor. Paràbola sobre l'escriptura. La història d'una persona que es converteix en escriptor. Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a alter ego de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor, aquesta seria la hipòtesi de Kafka com a Gregor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix. Mai no viu tràgicament la seua transformació; no s'horroritza, ho viu amb una certa normalitat. No pot parlar ni escriure i deixa a anar una substància enganxosa i visible (que els escarabats no expulsen) i que aquí és estrictament necessari que ho faça perquè aquesta estela llefiscosa i enganxosa podem interpretar-la com una al·legoria de l'escriptura. L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Des d'aquest punt de vista, La metamorfosi seria la història de com es forma un escriptor. I mostraria la dificultat de Kafka per viure si no és amb l'escriptura. Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'hi ha mantingut conscient i feliç. És l'amo i el rei de la seua cambra per bé que li prenguen tots els mobles. És curiós observar el pànic que sent quan li volen prendre també l'escriptori si contrastem la seva reacció amb la següent anotació del diari del nostre autor:
"Debo agregar que, en mi miedo de viajar, desempeña un papel el pensamiento de que durante algunos días estaré apartado de mi mesa de escribir. Este pensamiento ridículo es en realidad el único legítimo, pues la existencia del escritor depende en realidad de su mesa, no tiene derecho a alejarse de ella si es que quiere escapar de la locura, debe aferrarse a ella con los dientes".
Podem trobar punts de contacte amb la novel·la El procés, on Josef K. es converteix en objecte d’una condemna; ignora absolutament la culpa o el fet que l’ha motivada; no dubta de la seva innocència; i, amb tot, entra en la lògica perversa de l’entramat jurídic i burocràtic quasi sobrenatural davant del qual no ha de demostrar la seva innocència, sinó, paradoxalment, la seva culpabilitat. Igual com en El procés, la situació inicial (en un llibre, un arrest, i en l’altre, una transformació) és el producte d’una falta prèvia i essencial i, per tant, una metaforització de la idea de culpa individual.
4. (El subtext autobiogràfic.) Kafka com a escriptor. Paràbola sobre l'escriptura. La història d'una persona que es converteix en escriptor. Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a alter ego de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor, aquesta seria la hipòtesi de Kafka com a Gregor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix. Mai no viu tràgicament la seua transformació; no s'horroritza, ho viu amb una certa normalitat. No pot parlar ni escriure i deixa a anar una substància enganxosa i visible (que els escarabats no expulsen) i que aquí és estrictament necessari que ho faça perquè aquesta estela llefiscosa i enganxosa podem interpretar-la com una al·legoria de l'escriptura. L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.
Des d'aquest punt de vista, La metamorfosi seria la història de com es forma un escriptor. I mostraria la dificultat de Kafka per viure si no és amb l'escriptura. Gregor Samsa es tanca en el seu món i mor amb una certa glòria donat que s'hi ha mantingut conscient i feliç. És l'amo i el rei de la seua cambra per bé que li prenguen tots els mobles. És curiós observar el pànic que sent quan li volen prendre també l'escriptori si contrastem la seva reacció amb la següent anotació del diari del nostre autor:
"Debo agregar que, en mi miedo de viajar, desempeña un papel el pensamiento de que durante algunos días estaré apartado de mi mesa de escribir. Este pensamiento ridículo es en realidad el único legítimo, pues la existencia del escritor depende en realidad de su mesa, no tiene derecho a alejarse de ella si es que quiere escapar de la locura, debe aferrarse a ella con los dientes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada