Preguntes Teòriques Tema 1: Literatura en l'Antiguitat.

1. Els poemes homèrics: argument i característiques. 
2. El teatre grec: la tragèdia. 
3. Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi. 
4. La Bíblia: llibres i repercussió literària.

La Bíblia: llibres i repercussió literària.

 La Bíblia, el conjunt de textos religiosos del cristianisme, és el llibre més important de la cultura occidental,  ja que aquesta conté el seu nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida. També coneixem aquest llibre per ser el primer llibre imprès per Gutenberg. Aquest llibre ha influït mundialment en la literatura i l'art.
Aquest llibre es divideix en l'Antic Testament, escrit principalment en hebreu que explica la història des de la creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, el Nou Testament, escrit en grec, escrit després del naixement de Jesucrist. 
Des del segle XIII aC fins al segle X aC la Bíblia es va transmetre oralment. Es començà a escriure al segle X aC i hi van participar diversos autors de diferents èpoques i estils. L'Antic testament s’acabà d'escriure al segle I aC.
Els llibres de la Bíblia que més han influenciat en la literatura occidental són:

•  Gènesi: Primer llibre del Pentateuc i de tota la Bíblia, explica la creació de l’Univers per part de Déu com un triomf de l’ordre davant del caos.  Autors que s'han basat aquesta obra per escriure han sigut: Joan Roís de Corella (Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob és una gran amplificació dels capítols del Gènesi que narren els fet de Josep); Dante Alighieri (Divina Comèdia) i John Milton (El paradís perdut i El paradís retrobat)
• Càntic dels Càntics: Llibre de l'Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó. L'obra tingué gran influència en la literatura religiosa posterior, especialment a la mística. Consisteix en una col·lecció de poemes breus que canten l'amor humà a través del diàleg alternat entre l'estimat i l'estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor.Autors que han utilitzat aquest llibre per a escriure les seues obres han sigut:  Ramon Llull (Llibre d'amic e amat); Sant Joan de la Creu (Cántico espiritual), Santa Teresa de Jesús (Sobre los Cantares) i Jacint Verdaguer (Idil·lis i cants místics).
• Llibre de Job: Llibre sapiencial en què, amb un diàleg poètic (una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la fe de Job), es planteja el problema de conciliar la justícia de Déu i el mal arbitrari del món. Job, sense tenir cap culpa, perd els béns, la família i la salut , però no la fe. Alguns autors que s'han basat en aquest llibre han sigut: Ausiàs March (Cant espiritual) Josep Carner (Nabí) i Salvador Espriu (La pell de brau).
• Un capítol a banda mereix, d'entre els autors contemporanis, el premi Nobel José Saramago, qui utilitza els personatges bíblics per a negar l'existència de Déu, en obres com ara L'Evangeli segons Jesucrist o la més recent Caín.

Les literatures en l'antiguitat: Curiositats

Contesta:

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca /has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar ?
   Aquests versos són del poeta grec K.Kavafis. Anys després, Carles Riba els va traduir al català i va ser el cantautor català Lluís Llach qui va popularitzar aquests versos convertint-los en una cançó anomenada «Ítaca».
   
   
2.  El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un monstre que tenia... quants caps?
   Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. En la mitologia grega, aquest monstre tenia tres caps, un de cada animal esmentat.
3. Com era l'esfinx grega?
   L'esfinx era una figura de la mitologia grega i egípcia. Aquesta tenia cos de lleó i rostre humà, però en la mitologia grega també tenia ales d'ocell i el seu rostre era de dona. El mite d'aquesta figura està lligat amb Èdip, ja que ell va resoldre el seu enigma.
4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin?
   En la cultura romana, el déu grec Dionís rep el nom de Baco
5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.

   

   Teatre d'Epidaure (Epidavros, Grècia)

   
   
6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?
   Veritat.
7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre?
   En les obres de teatre, les dones no podien actuar i per això els paper de dona havien d'interpretar-los els homes. Com que les dones sempre han estat un col·lectiu marginat en la societat grega, ja que no eren considerades com a «ciutadà» , es creu que veien les obres de teatre des de fora del recinte. Una altra teoria es que el públic estigués separat per sexes i fins i tot entre cortesanes i lliures.
8. Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?
   L'Oracle de Delfos era un santuari, prop de la ciutat grega de Delfos, on es consultaven diversos temes per a obtindre prediccions i respostes. Prop d'aquest santuari hi havien diverses fonts, una d'elles era la Font de Castàlia. Aquesta era l'encarregada de produir els vapors que produïen els somnis i visions a l'Oracle de Delfos per a predir el futur.
9. Busca una foto del santuari de Delfos.

   

   Santuari de Delfos o temple d'Apol·lo (Delfos, Grècia)

   
   

10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho. 
    Tirèsias era conegut com l'endeví ceg de Tebes, però aquesta virtut no venia de naixement sinó que la va adquirir amb l'ajuda dels déus. Són moltes les llegendes que intenten explicar aquest fenomen, entre altres El bany d'Atenea i la seua Metamorfosi. 
     

A) La llegenda del bany d'Atenea conta com va ser ella qui va deixar ceg a Tirèsias castigant-lo per espiar-la mentre estava nua quan es banyava al mont Helicó. Després dels precs de la mare de Tirèsias, Atenea li va donar la capacitat d'entendre els ocells, un bastó per poder caminar com si veiés i una vida més llarga que a la resta dels humans.  B) En la metamorfosi de Tirèsias, Tiresiàs anava passejant pel bosc quan va veure dos serps copulant. Ell va decidir separar-les amb un bastó i aquestes el van transformar en dona. Set anys després, va tornar a veure aquestes serps, va repetir l'acció i va tornar l'aparença masculina.Com que aquest havia tingut experiència en ambdós sexes, Zeus i Hera el van buscar per ajudar-lo a resoldre una disputa sexual. Com que Tirèsias va donar la raó a Zeus, Hera es va enfadar i el va castigar deixant-lo ceg. Zeus, per compensar-lo li va donar el poder de predir el futur i una vida més llarga.

11. (Només per a majors d'edat.) Tal vegada t'escandalitzarà conéixer la trista història de Crisip, fill de Pèlops, que és l'origen de la maledicció de la casa de Tebes.
    Aquesta història narra un dels casos més antics de pederàstia.