Hamlet. Acte III - Escena II

Elsinore: el castell.

HAMLET
Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA
Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET
Ah, però ja les complirà.

REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI
Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET
La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seva dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.
Entra Llucià
Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA
Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET
Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET
Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.

OFÈLIA
Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.

HAMLET
Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!

LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.

Vessa el verí a l'orella del rei.

HAMLET
L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA
El rei s'ha alçat!

HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA
Com us trobeu, milord?

POLONI
Suspeneu la funció!

REI
Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI-
Llum, llum, llum!

Se'n van tots, menys Hamlet i Horaci.

[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives]

• Si prenem Hamlet com a punt de partida, expliqueu els trets fonamentals de Shakespeare. 

Manté els cinc actes de la tradició clássica , però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció; es mescla prosa amb vers o novel·la, tragèdia i comèdia. Açò provoca un contrast permanent amb la gràcia i la desgràcia o l'humor amb el drama. Aquests contrasts s'alternen en l'obra de forma juxtaposada.

Elements fonamentals de la tragèdia clàssica; temes com la fatalitat o el patetisme. Aquesta obra provoca en el espectador una catarsi purificadora.

El diàleg amb altres tradicions teatrals; tot i ser una obra de teatre (escrita, evidentment en diàleg), asquesta obra no sols té diàleg sinó que apareixen altres formes del teatre italià o teatre barroc.

Gran perfecció tècnica; és una obra molt ben acabada en tots els aspectes.

Trames i històries complexes; la mort i assassinat del rei Hamlet, les numeroses venjances o l'enamorament d'Ofèlia són històries molt complexes i aquestes embolcallen a tots els personatges fins el punt de no saber qui és el protagonista.

Gran riquesa retòrica; tots els personatges, des d'aquell que pertany a l'estatus social més baix fins al rei, utilitzen la retòria quan parlen.

Comentaris d'índole lingüística; ja que l'obra està repleta de figures retòriques i moltes vegades els mateixos personatges reflexionen i comenten aquestes figures.

Coneix profundament l'ànima humana i per això construeixen personatges complexos i conflictius; personatges que actuen segons els seus sentiments com l'odi o l'enamorament.

Mostrar el teatre dins del teatre; quan es representa l'obra sobre l'assassinat fraticida del rei dins del palau.

Hamlet. Acte III - Escena II

Entren el rei, la reina, Poloni, Ofèlia, Rosencrantz, Guildenstern i altres nobles del seguici amb la guàrdia reial portant torxes.

REI
Com li va al nostre nebot Hamlet?

HAMLET
Excel·lentment, a fe. Faig com el camaleó: m'empasso un aire impregnat de promeses. Als vostres capons, no els podeu pas donar un menjar com aquest.

REI
No he entès res del que has dit, Hamlet: aquestes paraules no són pas per a mi.

HAMLET
És que ja no són meves. [A Poloni] Milord, oi que dieu que una vegada vau fer teatre a la universitat?

POLONI
Sí, milord, i molt bé: vaig passar per ser un bon actor.

HAMLET
Quin paper fèieu?
 POLONI
El de Juli Cèsar. M'assassinaven al Capitoli. Brutus era l'assassí.

HAMLET
Quina cosa més bruta per la seva part, matar un vedell d'una importància tan capital al Capitoli! Ja estan a punt els actors?

ROSENCRANTZ
Sí, milord. Esperen el vostre permís.

REINA
Vine aquí, estimat Hamlet. Asseu-te al meu costat.

OFÈLIA HAMLET
No, bona mare: allà hi ha un metall més atractiu.

POLONI [Al rei]
Oh, ho heu sentit?

HAMLET [Estirant-se als peus d'Ofèlia]
Senyora, puc reposar a la teva falda?

OFÈLIA
No, milord.

HAMLET
Vull dir el cap a la teva falda.

OFÈLIA
Sí, milord.
[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives. Pàg. 99-100]

• Expliqueu les característiques (atributs, relacions, funcions, etc.) dels personatges que apareixen en el fragment. 
• Hamlet, és el protagonista, príncep de Dinamarca, fill del difunt rei Hamlet i nebot del nou rei Claudi.
• El rei, en aquest cas es tracta de Claudi, germà del difunt rei Hamlet al que va matar per poder quedar-se amb el tron i casar-se amb la seua cunyada.
• Poloni, és el camarlenc de la cort de Dinamarca i pare de Ofelia i Laertes. Ajuda al rei Claudi apartar del seu camí a Hamlet, però aquest és  mort accidentalment per Hamlet.
• Rosencrant, era un dels amics de Hamlet i aquest, junt a Guidenstern, l'utilitza Claudi per trair  Hamlet.
• Ofèlia, és l'enamorada de Hamlet, filla de Poloni i germana de Laertes.
• La reina, era la mare de Hamlet, cunyada i esposa del rei Claudi, i vídua del rei Hamlet. No sap que la mort del seu home va ser provocada pel seu actual marit.

 

Per a ampliar: El síndrome de Hamlet

Alguna vegada heu conegut alguna persona amb el síndrome de Hamlet? Bé, per si no sabeu de que es tracta, puc dir que la persona que té aquest síndrome és aquella persona que desaprofita i es perd grans projectes i ocasions, siga en l'àmbit que siga com en la vida o política, per l'excés de reflexió i la falta d' acció.
Moltes vegades, aquesta postura la trobem en líders d'empreses o directius, com s'explica en aquest article on es compara l'acció de Hamlet durant l'obra amb la d'un líder: El síndrome de Hamlet.

Així que ja sabeu: està bé reflexionar les coses abans de fer-les, però si ho feu massa temps potser deixareu passar moltes oportunitats.

Per a ampliar: 7 meravelloses frases de Hamlet

Més enllà del "Ser o no ser", trobem que en Hamlet, l'obra de Shakespeare, hi ha algunes reflexions molt profundes que fins ara no s'havien esmentat i que, com diu l'escriptor d'aquest post, et sorprendran per la saviesa i profunditat.

Per exemple:
Allò que voldríem fer, hauríem de fer-ho al mateix moment de voler-ho.

I continua: doncs amb el temps canvia aquest “voldríem” i es retarda, i queda emmordassat tantes vegades com passa per llavis, mans i altres circumstàncies; i llavors es converteix en un “hauríem”, que és com un sospir gratuït que fa mal quan s’exhala…
Quantes vegades has sentit un fort impuls a posar en marxa un projecte, i ple d’energia i il·lusió t’has sentit plenament convençut que ho faries; i, no obstant això, en no fer-ho, dia rere dia aquesta energia s’ha anat diluint fins a perdre’s en l’oblit?
A tots ens ha passat. L’energia es perd i es desgasta si no la fas servir. Així que si sents l’impuls de fer alguna cosa important per a tu, no triguis. Fes-ho abans que la força se t’escapi!

• Si voleu veure la resta, feu clic: 7 meravelloses frases de Hamlet que et sorprendran per la seva saviesa i profunditat.

Hamlet: Acte III - Escena I: INTERPRETACIONS

• Mira aquestes interpretacions de Hamlet i comenta aquella que més t'agrade:

 

To be or not to be - Laurence Olivier's (1948)

To be or not to be - Richard Burton (1964)

To be or not to be - Mel Gibson (1990)

To be or not to be - Kenneth Branagh (1996)

To be or not to be - David Tennant (2009)

Les quatre versions d'aquest soliloqui estan molt bé, ja que tots els actors posen molt de la seua part per interpretar aquest desesperat Hamlet que no sap si viure o acabar de forma definitiva amb la seua vida. En aquesta última versió, interpretada per Tennant, a diferència de la versió interpretada per K.Branagh, es fa servir solament de les expressions facials per interpretar els sentiments que sent en el moment que diu allò de "Ser o no ser", deixant en un segon pla l'escenari o la resta de cos per veure quines eren les seues intencions, cosa que resulta innovadora respecte a les altres interpretacions. Tot i això, cadascuna té uns trets especials que fan que siga diferent a l'altra.

Per a ampliar: Hamlet, advocat criminalista

El rei Hamlet va morir aparentment per causes naturals, però el que ningú sabia era que la seua mort va ser provocada pel seu germà. L'encarregat de descobrir la veritat i castigar el culpable va ser el príncep Hamlet, fill del mort i nebot de l'assassí. En aquella època, potser allò no tenia massa importància, però actualment el paper de Hamlet podríem comparar-lo amb el d'un advocat criminalista i per aquesta raó, en algunes universitats, utilitzen aquesta història en Dret Penal.

Si voleu saber-ne més, ací teniu un enllaç per veure la notícia: "Hamlet, advocat criminalista"

Hamlet. Temes. Interpretacions de l'obra i repercussió

“Aproximació al teatre de Shakespeare” (El gust per la lectura) 
Els subtemes
Harold Bloom ha escrit que el conjunt de l'obra de Shakespeare ha configurat –i encara configura– tota la formulació vital (científica, cognitiva, psicològica, etc.) del món occidental. Si això és així, adoneu-vos de l'enorme importància temàtica de Hamlet, ja que diríem que és l’obra més coneguda i interpretada de Shakespeare. El tema o el conjunt de temes han de rebre, per tant, el suport d'un conjunt de subtemes que introdueixen i desenvolupen la visió del món i de la vida que l'obra presenta.
Sabent que Hamlet és una polifonia temàtica, us proposem l'estudi dels seus subtemes més importants, tenint en compte que aquests reben el suport d'altres subtemes més secundaris que configuren el conjunt:
la societat,
la visió de l’univers, el món i la vida,
la bogeria.
 
1. La societat
1.1.El maquiavel·lisme
El mot "maquiavel·lisme" és un derivat de Maquiavel. Assabenteu-vos de les idees bàsiques d'aquest pensador sobre la vida política i social, i esbrineu si el significat del mot és aplicable al món cortesà de l'obra. Raoneu si el text que us proposem és representatiu d'aquest subtema:

POLONI
¿Encara aquí, Laertes? Au, vinga, a bord; quina vergonya!
El vent s'asseu al muscle de les veles
i tu et fas esperar. Et donaré la meva benedicció
i mira de gravar aquests pocs consells
a la teva memòria: no prestis veu als pensaments,
ni acció a cap pensament desmesurat;
sigues senzill de tracte, però mai vulgar.
Tots els amics que tinguis, de lleialtat provada,
lliga'ls amb fils d'acer a la teva ànima;
no facis que la teva mà es torni insensible
de tant donar-la a jovenets fatxendes, sense seny.
Defuig d'entrar en baralles, i si t'hi veus embolicat
fes que el teu adversari t'hagi de defugir.
Presta l'orella a tots; però la veu, a pocs;
Escolta la censura de tothom; però reserva't el parer;
Porta els vestits que puguis pagar amb els teus diners,
però no amb un excés de fantasia; rics, però no extremats,
perquè els vestits revelen sempre l'home.
A França, els homes de més rang i condició
són, en això, selectes i eminents.
No deixis mai diners, ni tampoc no en manllevis,
perquè els préstecs es perden i et fan perdre l'amic,
i el manllevar malbarata la hisenda.
I per damunt de tot, sigues fidel a tu mateix,
llavors se'n seguirà, com de la nit al dia,
que no podràs ser fals per a ningú.
Que et vagi bé i que la benedicció
que t'he donat, t'ho faci madurar.
[Acte I Escena III Pàg. 28-29, en la nostra versió] 

La concepció política de Maquiavel es basa en:

• El refús de les teories idealistes proposades per Plató i Aristòtil: el bon polític no és el que té bones qualitats morals sinó el que sap arribar al poder. 
• Recuperació i actualització del llegat polític de la història de Roma. 
• Estudi empíric de la realitat política sense il·lusions o enganys. 
• Concepció pessimista de la naturalesa humana: l'home es mou per ambició, les passions i els desigs. 
• Independència de la política respecte de l'ètica. 
• La religió és bona o dolenta en la mesura que és políticament útil o inconvenient. 

El manteniment i la protecció de la convivència, el governant ho porta a terme mitjançant:

• La prudència política: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptació de les oscil·lacions de la fortuna (sort). 
• La virtut: força, intel·ligència i valor del Príncep (governant) per imposar un ordre estatal lliure de corrupció. 
• La força: la seguretat ha d'estar garantida per un exèrcit format per ciutadans i no per mercenaris.

Encara que no la va escriure mai, se li atribueix a Maquiavel la dita: "El fi justifica els mitjans"

Si tenim en compte les idees de Maquiavel, veiem que es mostra el seu pensament en l'última part del fragment, ja que recomana ser fidel a un mateix i en la part on diu: "no facis que la teva mà es torni insensible/de tant donar-la a jovenets fatxendes, sense seny./Defuig d'entrar en baralles, i si t'hi veus embolicat/fes que el teu adversari t'hagi de defugir./Presta l'orella a tots; però la veu, a pocs;/Escolta la censura de tothom; però reserva't el parer", ja que es mostren les dues tragèdies segons Maquiavel: tragèdia de valor i tragèdia de l'acció

 
1.2.Els canvis socials
Les convulsions socials que marcaren el canvi del teocentrisme medieval a l'antropocentrisme del Renaixement i del Barroc.

L'antropocentrisme  és una concepció que considera com a centre de l'univers l'ésser humà i les seves necessitats.
Aristòtil  va desenvolupar la teoria proposada, però no es va imposar com a hegemònica fins al Renaixement, ja que l'edat mitjana defensava el teocentrisme: Déu com a centre de tot. Va ser a mitjan segle XVII quan les idees van canviar, i que es va admetre que la Terra i els humans no eren el centre de l'univers.

1.3.La fama terrenal
Raoneu si el text que us proposem és significatiu respecte a aquest subtema:
HAMLET
Que el cel te n'alliberi.
Jo et seguiré. M'estic morint, Horaci.
Ah, malaurada Reina, adéu-siau!
Vosaltres que mireu aquest atzar, tremolosos i pàl·lids,
com si fóssiu comparses o públic d'aquest drama,
si tingués temps (però la mort, oficial ferotge
m'arresta inexorable), ah, us podria dir...
No. Que així sigui. Horaci, em moro,
i tu viuràs; fes-me justícia, a mi
i als meus actes davant dels que no en saben res.
[Acte V Escena II Pàg. 203-204, en la nostra versió]

En aquest text, la fama terrenal cobra un significat important perquè, mentre mor, li diu a Horaci que ha de ser ell qui faça justícia  i qui narre tot el que va ocórrer deixant a Hamlet com a un heroi o, com es correspondria amb Maquiavel, "el fi (venjar la mort del seu pare) justifica els mitjans(matar el seu oncle)"

1.4.Les relacions home-dona
1. Analitzeu el text següent i raoneu la seva significació sobre el subtema proposat:
POLONI
Redéu, molt ben pensat!
M'han dit que últimament et parla
sovint a soles i que tu mateixa
li prestes una lliure i generosa atenció.
I si és així ( que és tal com m'ha arribat
amb to d'advertiment), bé cal que et digui
que no acabes d'entendre què et convé
ni com a filla meva, ni per al teu honor.
¿Què passa entre vosaltres? Digues la veritat.
[Acte I Escena III Pàg. 30, en la nostra versió]


En aquesta època, les dones eren sotmeses al poder de l'home, i Ofèlia no n'era una excepció. Poloni, pare d'Ofèlia i lord de la cort de Dinamarca, s'assabenta de la relació entre Hamlet i Ofèlia, ho veu amb mals ulls. Tots dos s'estimaven però Hamlet, després de veure la traïció del seu oncle a son pare i com la seua mare es va casar amb aquell, ja no creia en l'amor. Poloni sabia que Ofèlia sofriria amb Hamlet i perdria el seu honor; tot i que també ho podem veure des del punt masclista de l'època perquè Poloni no deixava que la seua filla parlés a soles amb un noi que no fos "el seu amo".




2. Visió de l'univers, el món i la vida
2.1.La vida, la vida com a somni i la mort
Relacioneu aquest subtema amb el famós monòleg del Acte III- Escena I.
Analitzeu la significació del text següent:

REI
És dolç i digne, Hamlet, que en la teva natura
vulguis retre al teu pare homenatges de dol;
però recorda que el teu pare també va perdre un pare,
i aquell pare perdut va perdre el seu. Qui sobreviu
està lligat als deures filials d'homenatge al dolor
durant un temps. Però perseverar
en un dol obstinat, seria una conducta
d'entestament poc piadós. És un dolor inhumà.
Revela voluntats deslleials amb el cel,
un cor sense defenses, un esperit impacient,
un seny desassenyat i sense cultivar,
perquè sabem que ha de venir la mort i que és corrent
com qualsevol vulgar experiència.
¿Quin sentit té de prendre-s'ho patint
i posar-s'hi amb orgull?
[Acte I Escena II Pàg. 16-17, en la nostra versió]

En aquest text, ens mostra la vida com una font d'angoixes per la mort d'éssers estimats i que hem de prendre'ns la mort com un fet corrent, una cosa que ha de passar, i per tant no hem de patir perquè, tard o d'hora, a tothom ens arriba.

En el monòleg de l'Acte III, Escena I; Hamlet reflexiona sobre la seua pròpia existència i pensa a suïcidar-se.

Analitzeu la concepció que sobre la mort presenta el text següent:

HAMLET
A fe que no, gens ni mica. Només l'hauríem de resseguir
amb prou modèstia, sense gaires pretensions. Així:
Alexandre va morir; Alexandre va ser enterrat; Alexandre
va tornar a la pols; la pols és terra; de la terra en fem pasta
d'argila. I ¿per què aquesta argila amb què ell es va convertir
no podia convertir-se en pasta per tapar els junts
d'una bóta?
[Acte V Escena I Pàg. 179-180, en la nostra versió] 

Hamlet, en aquest text, representa la mort com un cicle on la matèria es va transformant i, allò que abans havia sigut una persona amb ànima i plena de vida, ara és una pasta per tapar els junts d'una bóta.

2.2.El meravellós i la mitologia
1. Llegiu el text següent. Aquestes paraules d'Horaci proven que elements meravellosos, mitològics i tel·lúrics estructuraven una part de la visió de l'època: 

HORACI
És una pols que pot torbar l'esguard de l'esperit.
Durant el gloriós govern de Roma,
i just abans que el poderós Juli Cèsar caigués,
es van buidar les tombes, i els morts amb llurs sudaris
xisclaven i udolaven arreu de la ciutat...
Hi havia estels de cua encesa i rosades de sang,
desastres en el sol, i aquella estrella humida
que influencia el lloc on Neptú té l'imperi,
va emmalaltir d'eclipsi, com si ja fos el dia del judici.
Aquests mateixos signes, precursors de fets temibles,
com els heralds que sempre precedeixen els destins
i prologuen les grans fatalitats que se'ns acosten,
ens han estat mostrats pel cel i per la terra
a tots nosaltres i a les nostres latituds.
[Acte I Escena I Pàg. 9-10, en la nostra versió] 

Trobem referències a Neptú, un déu romà.


3. La bogeria Expliqueu la classe de bogeria de Hamlet i la finalitat més important que pretén aconseguir. 
 

En Hamlet, el protagonista mostra una bogeria dubtosa, en un principi, per tota la resta de personatges. Cada personatge formulava una hipòtesi per esbrinar a que es devia aquesta bogeria. Segons Poloni, era deguda a l'enamorament de Hamlet per la seua filla Ofèlia; o també es pensava que era a causa de la mort del seu pare i tots els canvis que havia patit, per exemple el casament de sa mare i el seu oncle.. A més a més, els personatges de l'obra no podien escoltar els monòlegs del protagonista i era per aquesta raó que pensaven que estava boig. 
Tal com va avançant l'obra, descobrim  la veritat quan Hamlet confessa a la seua mare que només fingia aquesta bogeria i els seus actes comencen a tindre més sentit.
Això ens fa pensar que, fingir la seua bogeria era part del pla que tenia per venjar la mort del seu pare.

Hamlet. Acte III - Escena I

• Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet? 

Elsinore: el castell.

HAMLET
Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.
[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives Pàg. 88-89]

En aquest soliloqui podem interpretar que Hamlet vol suicidar-se, ja que es qüestiona la seua existència amb el "ser o no ser" com si es tractés del "continuar o no continuar existint" i constantment fa referència a la mort com a solució dels seus problemes.

Anàlisi de figures retòriques en un fragment.

Hamlet. Acte II - Escena II

En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient.

Elsinore: el castell. 

POLONI

 Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. 

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint. "A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA
Això li ha donat Hamlet? 
POLONI

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

                                      Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;
                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
                                                                                                         Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI

Què penseu, vós, de mi?
REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

• Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra.  

En aquest fragment de Hamlet, l'obra de Shakespeare, trobem les figures retòriques següents:

"per què el dia és el dia i la nit és la nit, 

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps" -Antístrofa, repetició.

"Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu" -  Repetició léxica.

 "El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria" - Repetició léxica.

"Que és boig és cert. 

És cert i és una llàstima.  

I és una llàstima que sigui cert" - Concatenació.

"Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa." - Joc de paraules.

" Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla" - Repetició léxica

"tinc una filla/i fins que ja no sigui meva,la tindré" - Tautologia

"obediència i deure /
celestial i formosa/

ben lletja i ben desgraciada/

en el seu pit excels i blanc " -Hendíadis

" "Formosa" és una paraula horrible" - Antítesi

"Dubta del foc que pot tenir un estel;
 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
 dubta de si la veritat té honor;
  però no dubtis mai del meu amor." - Paral·lelisme

"si la veritat té honor" - Personificació

"l'art d'escandir els gemecs" - Metàfora

"a quin lloc i a quina hora i de quina manera" - Repetició i paral·lelisme.