divendres, 25 de desembre del 2015

Hamlet. Acte III - Escena II

Elsinore: el castell.

HAMLET

Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA

Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET

Ah, però ja les complirà.

REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI
Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET
La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seva dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.
Entra Llucià

Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA

Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET

Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET

Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.

OFÈLIA

Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.

HAMLET

Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!

LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.

Vessa el verí a l'orella del rei.


HAMLET

L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA
El rei s'ha alçat!

HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA

Com us trobeu, milord?

POLONI

Suspeneu la funció!

REI
Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI-

Llum, llum, llum!

Se'n van tots, menys Hamlet i Horaci.

[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives]

  • Si prenem Hamlet com a punt de partida, expliqueu els trets fonamentals de Shakespeare. 
Manté els cinc actes de la tradició clássica , però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció; es mescla prosa amb vers o novel·la, tragèdia i comèdia. Açò provoca un contrast permanent amb la gràcia i la desgràcia o l'humor amb el drama. Aquests contrasts s'alternen en l'obra de forma juxtaposada.
Elements fonamentals de la tragèdia clàssica; temes com la fatalitat o el patetisme. Aquesta obra provoca en el espectador una catarsi purificadora.
El diàleg amb altres tradicions teatrals; tot i ser una obra de teatre (escrita, evidentment en diàleg), asquesta obra no sols té diàleg sinó que apareixen altres formes del teatre italià o teatre barroc.
Gran perfecció tècnica; és una obra molt ben acabada en tots els aspectes.
Trames i històries complexes; la mort i assassinat del rei Hamlet, les numeroses venjances o l'enamorament d'Ofèlia són històries molt complexes i aquestes embolcallen a tots els personatges fins el punt de no saber qui és el protagonista.
Gran riquesa retòrica; tots els personatges, des d'aquell que pertany a l'estatus social més baix fins al rei, utilitzen la retòria quan parlen.
Comentaris d'índole lingüística; ja que l'obra està repleta de figures retòriques i moltes vegades els mateixos personatges reflexionen i comenten aquestes figures.
Coneix profundament l'ànima humana i per això construeixen personatges complexos i conflictius; personatges que actuen segons els seus sentiments com l'odi o l'enamorament.
Mostrar el teatre dins del teatre; quan es representa l'obra sobre l'assassinat fraticida del rei dins del palau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada