Madame Bovary. Segona part. Capítol 10

• Indiqueu les figures literàries que donen al fragment caràcter poètic.

Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions!  -Paral·lelisme

el pensament paternal que picotejava -Personificació


Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. -Comparació

Havia anat desprenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. -Paral·lelisme

I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí. -Comparació

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? -Pregunta retòrica

I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment. -Comparació

• Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.

En aquest fragment, la nostra protagonista està trista perquè troba a faltar al seu pare i el recorda cada vegada que veu aquell paper ple de faltes d'ortografia. Ella, ara que estava sense el seu pare, ja no tenia res. És llavors quan recorda els moments a la caseta de camp, quan se sentia feliç, lliure i il·lusionada.
En aquest fragment trobem un clar exemple de Bovarisme (Cas de les joves insatisfetes, en qui una barreja de vanitat, d'imaginació i d'ambició els condueix a aspiracions per sobre de la seua condició particularment en el domini sentimental), que es repeteix durant tota l'obra. Un altre tret que cal destacar en aquest fragment i que també es repeteix constantment és el canvi de l'estil directe i indirecte quan aquesta vol mostrar els seus sentiments.