Cervantes, Shakespeare i el Dia del llibre

Com molta gent sap (o hauria de saber) ahir, 23 d'abril, dia de Sant Jordi, es celebrà el dia del llibre. Tradicionalment aquesta festa consistia en que l'home regalava una rosa a la seua estimada per tal de commemorar la llegenda de Sant Jordi que, per si no sabeu com acaba, el cavaller li regala una rosa a la princesa del roser que surt de la sang del drac que ell mata per tal de salvar-la. L'altra tradició d'aquest dia, lligada a Sant Jordi, és quan l'estimada li regala un llibre al seu estimat amb el motiu del dia del llibre. Ara però, aquestes tradicions han canviat lleugerament: es segueixen oferint roses i llibres però independentment del sexe, ja que queda molt lleig privar al sexe femení del plaer de la lectura. Però, al que anava, per què celebrem hui el dia del llibre?
L'origen d'aquesta festivitat compleix ara 400 anys (ni més ni menys), perquè el 23 d'abril de 1616 van morir dos dels autors més influents en la literatura universal: Shakespeare i Cervantes. La vida d'aquests dos autors, però, sempre ha estat lligada (i no sols per la mort): que si un va copiar l'altre, que si les seues obres són molt paregudes, que ambdós mesclen estils...però les "males llengües" diuen que potser aquestes semblances no siguen tantes, sinó més bé al contrari. Però per això cal parlar una mica d'ambdós.
Per començar, aquests dos autors mai es van conèixer: Cervantes mai havia sentit parlar d'aquest dramaturg anglès mentre que Shakespeare potser mai acabara de llegir El Quijote (va llegir la primera part i fins i tot tenia alguns resums); i ja si tenim en compte l'estil d'aquests autors, comèdia i drama, trobem molt difícil la influència directa entre aquests.
Altres però, diuen que aquests eren la mateixa persona o que fins i tot es va conèixer, com podem veure en la comèdia Miguel y William (2007):

*Podeu veure la pel·lícula sencera si feu click ací.

També es parla de quan, el 1850, Shakespeare va desaparèixer una temporada i, quan ell va escriure Hamlet i Cervantes El Quijote, aquestes dues obres,que es van escriure amb pocs anys de diferència, tenien moltes coses en comú: la mateixa estructura per trames i subtrames amb parts còmiques. Però per això no cal acusar a Shakespeare de còpia, ja que és prou normal que dos escriptors que pertanyen a la mateixa època tinguen influències culturals paregudes i, fins i tot, que llegiren els mateixos llibres.
Però, després d'aquesta petitta introducció de la vida d'aquests autors, toca seguir amb la pregunta
plantejada a l'inici: per què celebrem hui el dia del llibre?
Com ja he dit, fa 400 anys, Shakespeare i Cervantes van morir, però potser açò canvie ja que potser cap d'ells va morir el 23 d'abril de 1616. Per un costat, Cervantes va morir el 22 d'abril i va ser enterrat el 23. Bé, sols és una petita diferència, però, i Shakespeare? Doncs ací el salt és més gran, ja que en l'Anglaterra d'aquella época, no es seguia el calendari gregorià, com ho feia Espanya des de 1582, sinò que utilitzaven el calendari julià (ja que el gregorià no va entrar a Gran Bretanya fins 1752) i llavors el que per a ells era 23 d'abril, per a nosaltres era 3 de maig.

Aleshores, si cap dels dos va morir el 23 d'abril, perquè cal seguir celebrant el dia del llibre un dia com és el 23 d'abril? Apart de que és una festa molt bonica i fomenta la lectura (tot i que de vegades et sorprendries com llibres escrits per personatges com és la Belén Esteban és líder en ventes), hi ha altres autors que SI van morir aquest dia: Inca Garcilaso de la Vega (23/4/1616) o Josep Pla (23/4/1981). Així que, gaudiu del dia del llibre i feliç Sant Jordi!

Via El País.

Podeu veure un especial de Cervantes i Shakespeare sobre el IV Centenari de la seua mort fent click ací.

Decadentisme

Durant el Roamanticisme, van sorgir molts moviments molt diferents entre ells però amb una característica comuna: trencar amb la tradició, és a dir, acabar amb tot allò que caracteritzava la literatura, l'art, escultura...
Un d'aquests moviments fou el decadentisme.
El decadentisme va nàixer al segle XIX, a França i la seua influència va arribar fins i tot als EE.UU, on escriptors com Walt Withman eren fidels seguidors. El decadentisme era un movient on els seus seguidors sentien atracció per tot allò morbós, decadent i malalt, és a dir, un reflex de la societat d'aquella època. Aquest terme, però, va nàixer dels seus detractors que l'empraven com un insult.
En l'actualitat, considerem que aquest moviment va ser una trancisió entre el romanticisme i el modernisme.
En la literatura decadentista es considera que la bellesa tradicional és artificial, i per eixa raó es fixen en allò més lleig, en la mort o allò que els excite els sentits. Cal destacar l'ús de la descripció, un to pessimista i uns persotages turmentats que fugen de les convencions socials, és a dir, s'escapen d'allò establert per la societat com correcte, en la línea del romanticisme. Aquests autors estan influenciats per la novel·la gòtica i per moviments contemporanis i coetanis com ho eren el simbolisme i l'esteticisme. Apareixen, també, paisatges llunyans i exòtics, i cultures que fins aleshores s'havien considerat com primitives o bàrbares, com a reacció contra la moral burgesa fixada en la fe en el progrés.
Alguns autors decadentistes van ser Oscar Wilde, Paul Verlaine (citat anteriorment) o Manuel Machado; Charles Baudelaire, també citat anteriorment, escrigué una obra pionera en la poesia decadentista. També van influenciar moviments i escriptors posteriors, com és el cas de Franz Kafka.

Pel que feia a l'art, aquestes característiques i aquest gust per allò més lleig , es plasma en forma de pintura, dibuixos poc convencionals per a l'època. Una vegada més trobem aquesta fugida de les convencions socials. De fet, si ens fixem en aquest quadre, Pornòcrates, de Félicien Rops (més amunt, a l'esquerra), qui de fet va conèixer en persona Baudelaire i fins i tot li va dibuixar la portada de l'obra Les Epaves, veiem que gira en voltat del sexe, la mort i imatges satàniques.

Poésie

Un poc d'humor - Madame Bovary

Potser no siga un resum "massa complet", però el que està clar és que amb aquesta vinyeta potser la història d'Emma Bovary ens quede més clara.

Cita de Flaubert

"Un cœur est une richesse qui ne se vend pas, qui ne s'achète pas, mais qui se donne"

G.Flaubert

Pensées (1915)

Per a ampliar: Madame Bovary som tots

Restaurant "El Bovary" 

en honor a la novel·la.

Alguna vegada t'has llegit un llibre i has volgut imaginar-te on es troben els personatges quan tenen lloc tots els fets descrits durant la història? Bé, si teniu l'ocasió de llegir Madame Bovary (com jo), sé segur que tindreu la intriga de saber com és realment Yonville, eixe poble de Normandia a 8
llegues del riu Rouen, on els joves es diverteixen pescant els diumenges.

Carrer en honor a
Flaubert.

Quan aquest polèmic llibre es va estrenar, els habitants de Ry no podien imaginar-se que el poble descrit com Yonville, lloc on la protagonista va posar fi als seus dies, era realment el seu, ja que les coincidències entre el llibre i la realitat eren abundants: des de la topografia fins els carrers, el mercat o el domicili del matrimoni. És per això que aquesta ciutat,  no sols va servir com a fonts d'inspiració per a Flaubert: dues adaptacions per al cinema de Madame Bovary han agafat Ry com a escenari.
Diuen que el que va portar a Flaubert a aquest poble va ser la tràgica història de Delphine Delamare, que va servir, junt a Louise Colet, com a font d'inspiració per a crear Emma Bovary.
El que està clar és que Ry ha homenatjat Flaubert i, com no, Madame Bovary amb un restaurant que porta aquest nom on es pot desgustar el menú d'Emma Bovary.

• En aquest article encara podem trobar més informació sobre aquestes "coincidencies" de Ry i Yonville: Madame Bovary som tots.

Per a ampliar: Madame Bovary o la gorra impossible de Flaubert

Una de les coses que més ens crida l'atenció quan comencem la lectura de Madame Bovary, és la descripció d'aquella gorra que tant ens costa d'imaginar. Una gorra tant impossible que en aquest artícle s'analitza, a partir d'aquesta descripció tant impossible (que concideix amb la del pastís de la boda dels Bovary uns capítols més avant), s'analitza el "realisme" de l'obra.
Article: Madame Bovary o la gorra impossible de Flaubert.

Per a ampliar: El síndrome de Hamlet

Alguna vegada heu conegut alguna persona amb el síndrome de Hamlet? Bé, per si no sabeu de que es tracta, puc dir que la persona que té aquest síndrome és aquella persona que desaprofita i es perd grans projectes i ocasions, siga en l'àmbit que siga com en la vida o política, per l'excés de reflexió i la falta d' acció.
Moltes vegades, aquesta postura la trobem en líders d'empreses o directius, com s'explica en aquest article on es compara l'acció de Hamlet durant l'obra amb la d'un líder: El síndrome de Hamlet.

Així que ja sabeu: està bé reflexionar les coses abans de fer-les, però si ho feu massa temps potser deixareu passar moltes oportunitats.

Per a ampliar: 7 meravelloses frases de Hamlet

Més enllà del "Ser o no ser", trobem que en Hamlet, l'obra de Shakespeare, hi ha algunes reflexions molt profundes que fins ara no s'havien esmentat i que, com diu l'escriptor d'aquest post, et sorprendran per la saviesa i profunditat.

Per exemple:
Allò que voldríem fer, hauríem de fer-ho al mateix moment de voler-ho.

I continua: doncs amb el temps canvia aquest “voldríem” i es retarda, i queda emmordassat tantes vegades com passa per llavis, mans i altres circumstàncies; i llavors es converteix en un “hauríem”, que és com un sospir gratuït que fa mal quan s’exhala…
Quantes vegades has sentit un fort impuls a posar en marxa un projecte, i ple d’energia i il·lusió t’has sentit plenament convençut que ho faries; i, no obstant això, en no fer-ho, dia rere dia aquesta energia s’ha anat diluint fins a perdre’s en l’oblit?
A tots ens ha passat. L’energia es perd i es desgasta si no la fas servir. Així que si sents l’impuls de fer alguna cosa important per a tu, no triguis. Fes-ho abans que la força se t’escapi!

• Si voleu veure la resta, feu clic: 7 meravelloses frases de Hamlet que et sorprendran per la seva saviesa i profunditat.

Per a ampliar: Hamlet, advocat criminalista

El rei Hamlet va morir aparentment per causes naturals, però el que ningú sabia era que la seua mort va ser provocada pel seu germà. L'encarregat de descobrir la veritat i castigar el culpable va ser el príncep Hamlet, fill del mort i nebot de l'assassí. En aquella època, potser allò no tenia massa importància, però actualment el paper de Hamlet podríem comparar-lo amb el d'un advocat criminalista i per aquesta raó, en algunes universitats, utilitzen aquesta història en Dret Penal.

Si voleu saber-ne més, ací teniu un enllaç per veure la notícia: "Hamlet, advocat criminalista"

Per a Ampliar: Hamlet en Los Simpson

Tots coneixem la serie americana de dibuixos animats "The Simpson". Una vegada, la família més famosa de la televisió va fer una paròdia de Hamlet, entre altres obres. Tot i que es tracta d'un fragment curt, ja que la paròdia dura uns 5 minuts i l'obra és molt extensa, aquesta versió animada de la història ens ajuda a entendre un poc més l'obra de Shakespeare. 

Per a ampliar: Rei Lleó i Hamlet.

Com he dit en l'entrada anterior, aquestes dues històries tenen molts punts en comú. El motor d'ambdues històries és la mort del seu pare i la presència d'aquest, tot i estar mort, està present constantment al llarg de la història. Un exemple el tenim en aquests fragments on se'ls apareix l'esperit del pare per donar-los consells:

Cites de Dant

 "No menos que saber, dudar me gusta más"

- DANTE

 "Quien sabe de dolor, todo lo sabe"

 -DANTE

Per a ampliar: L'Infern de Dante a la televisió

L'Infern és la primera part de l'obra de Dante La Divina Comèdia. En aquesta part apareixen els nou cercles de L'Infern els quals Dante atravessa acompanyat de Virgili. Aquest llibre no sols ha servit d'inspiració per a la literatura. En la serie Mentes Criminales, concretament el capítol 2 de la temporada 10,es van representar aquests nou cercles per a assassinar a tots aquells pares que tenien una mala conducta amb els seus fills, com el seu pare va fer amb ell i el seu germà. El personatge, mentre matava, repetia constantment "Abandonad toda esperanza aquellos que entreis aquí". Per sort, el capítol va acabar bé.
Guia del capítol

Per a ampliar: Sis metamorfosis d'Ovidi.

Com tots sabeu, Les Metamorfosis és un poema narratiu d'Ovidi de quinze volums i que abasta uns 12.000 hexàmetres que descriuen la creació i història del món utilitzant com a fonts la mitologia grega i romana.
El compositor anglès Benjamin Britten, en 1951, va musicar aquests versos d'Ovidi per evocar les seues imatges. Aquesta obra, Sis metamorfosis, està formada per 6 moviments (que corresponen a 6 de les 246 faules que Ovidi va escriure): Pan, Phaeton, Niobe, Bacchus, Narcissus i Arethusa i l'oboe és l'instrument encarregat de fer-los sonar.