Per a ampliar: Madame Bovary som tots

Restaurant "El Bovary" 

en honor a la novel·la.

Alguna vegada t'has llegit un llibre i has volgut imaginar-te on es troben els personatges quan tenen lloc tots els fets descrits durant la història? Bé, si teniu l'ocasió de llegir Madame Bovary (com jo), sé segur que tindreu la intriga de saber com és realment Yonville, eixe poble de Normandia a 8
llegues del riu Rouen, on els joves es diverteixen pescant els diumenges.

Carrer en honor a
Flaubert.

Quan aquest polèmic llibre es va estrenar, els habitants de Ry no podien imaginar-se que el poble descrit com Yonville, lloc on la protagonista va posar fi als seus dies, era realment el seu, ja que les coincidències entre el llibre i la realitat eren abundants: des de la topografia fins els carrers, el mercat o el domicili del matrimoni. És per això que aquesta ciutat,  no sols va servir com a fonts d'inspiració per a Flaubert: dues adaptacions per al cinema de Madame Bovary han agafat Ry com a escenari.
Diuen que el que va portar a Flaubert a aquest poble va ser la tràgica història de Delphine Delamare, que va servir, junt a Louise Colet, com a font d'inspiració per a crear Emma Bovary.
El que està clar és que Ry ha homenatjat Flaubert i, com no, Madame Bovary amb un restaurant que porta aquest nom on es pot desgustar el menú d'Emma Bovary.

• En aquest article encara podem trobar més informació sobre aquestes "coincidencies" de Ry i Yonville: Madame Bovary som tots.

Madame Bovary. Primera part. Capítol 1

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu blog.

• Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. Per a Josep Mundó: "La transició d’un tema a un altre en un capítol és generalment suau. Segons Nabokov, «[...] la transició estructural és com un fluid sistema d’ones». Així, a Yonville, abans que Léon marxi a París, hi ha una transició des de l’estat d’ànim d’Emma fins al de Léon i la seva decisió d’anar a la ciutat. La transició més important, feta per Flaubert de manera subtil, és a l’inici de la novel·la, quan ens mostra Charles Bovary com a excompany del narrador a l’escola. Al principi ens parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva, a la narració novel·lada de la vida d’ell. Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges: des de la dissolució del «nosaltres» a la tercera persona al principi de la historia, passant pel primer capítol de la tercera part —com una novel·la romàntica estereotipada—, fins als diàlegs sobreposats de la fira.

En el fragment proposat, veiem trobem aquesta transició en el moment que el narrador deixa de contar el fets el 1a persona del plural i es passa a un estil directe quan parla el senyor director amb Roger.

Després torna a haver-hi una transició que va des de l'estil directe a els fets contats novament en 1a persona del plural. S'introdueix una descripció detallada de la gorra.

Torna a aparèixer l'estil directe de la mà del professor i aquests s'alternen amb els fets contats per un narrador extern en 3a persona. És ací on trobem de nou la transició.

• Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

Descripció de la gorra:

"Era una d’aquelles gorres en la composició de les quals entraven els elements de la gorra de pèl, de la chapska, del capell rodó, de la gorra de pell de llúdria i de la de cotó; una d’aquelles peces dissortades, en fi, la muda lletjor de les quals presenta profunditats d’expressió com la cara d’un imbècil.

Ovoide i inflada per un joc de balenes, començava amb tres sortints circulars; després, alternaven uns rombes de vellut i de pell de conill separats per una cinta vermella; seguia una mena de sac que s’acabava amb un polígon encartonat, cobert amb un brodat de trenyella complicada i del qual penjava, a l’extrem d’un cordó molt prim, una creueta de fils d’or, com una borla. La gorra era nova; la visera lluentejava."

Aquesta gorra de mal gust es una simbologia sobre la vida futura del nostre protagonista Charles, com podem veure amb la seua timidesa, que també s'estén durant tota la seua vida. Si analitzem tota l'obra de Flaubert, veiem que no sols existeix aquesta simbologia: el pastís de la boda reflexa el seu matrimoni o quan el caball s'atura quan Charles ha d'anar a curar al pare d'Emma.

Per a ampliar: Madame Bovary o la gorra impossible de Flaubert

Una de les coses que més ens crida l'atenció quan comencem la lectura de Madame Bovary, és la descripció d'aquella gorra que tant ens costa d'imaginar. Una gorra tant impossible que en aquest artícle s'analitza, a partir d'aquesta descripció tant impossible (que concideix amb la del pastís de la boda dels Bovary uns capítols més avant), s'analitza el "realisme" de l'obra.
Article: Madame Bovary o la gorra impossible de Flaubert.

Il·lustració, revolució romàntica, contestació realista: Curiositats

• Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho. 

Els fundadors de Yahoo van trobar aquest nom en el llibre de Jonathan Swift Els viatges de Gulliver. En aquesta obra trobem els Yahoos, unes criatures salvatges, brutes i de costums desagradables, similars als ésser humans que van servir de font d'inspiració als fundadors d'aquesta empresa i a Jorge Luis Borges per al seu conte El informe de Brodie on menciona el terme Yahoo fent referència a una tribu primitiva, atroç i salvatge.

• El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines? 

Madame Bovary i Les Flors del Mal.

• La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill? 

Cartell del film L'autre Dumas

La pel·lícula L'autre Dumas va ser polèmica a França acusada de ser racista perquè Alexandre Dumas era un autor francés d'origen africà, és a dir, de pell fosca, i ve ser representat per Gerard Depardieu, és a dir, un actor de pell blanca (amb l'ajuda de maquillatge i una perruca arrissada).

La pel·lícula recreava la vida d'Alexandre Dumas pare.

• Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va? 

Mary Shelley publicà el 1818 l'obra Frankenstein o el Prometeu modern que explicava la història d'un monstre que va crear el doctor Víctor Frankenstein amb les restes de morts i, amb una càrrega elèctrica, aquest cobra vida, però aquest no és acceptat per la societat perquè era diferent i feia por i per això mata a un parent del seu creador. Quan s'assabenta el doctor, aquest decideix anar a parlar amb el seu monstre i aquest es justifica dient que estava molt sol i li demana una companya, però Victor es nega i es perseguit pel monstre mentre ell mata a tots els familiars del científic. Finalment el monstre acaba amb la seua vida quan s'assabenta de la mort de Victor.

Aquesta història tracta temes com la creació i destrucció de la vida, és a dir, jugar a ser Déu o la moral científica. Es tracta de la primera obra de ciència-ficció i s'emmarca en la tradició de la novel·la gòtica i romàntica.

• El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?

El corredor nocturno és una película de suspens i reflexiona sobre les pors y les obsesions humanes. Té similitud amb Goethe pel pacte diabòlic que realitza Faust, a través de Mefistòfil on li entrega la seua ànima a canvi de ser jove fins a la mort. Mefistòfil obté resultats oposats als desitjats, ja que fa el bé quan busca fer el mal. També té similitud amb l'obra de Wilde El retrat de Dorian Gray, ja que aquest també fa un pacte per ser jove per sempre.

Hamlet. Acte III - Escena II

Elsinore: el castell.

HAMLET
Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA
Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET
Ah, però ja les complirà.

REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI
Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET
La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seva dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.
Entra Llucià
Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA
Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET
Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET
Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.

OFÈLIA
Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.

HAMLET
Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!

LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.

Vessa el verí a l'orella del rei.

HAMLET
L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA
El rei s'ha alçat!

HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA
Com us trobeu, milord?

POLONI
Suspeneu la funció!

REI
Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI-
Llum, llum, llum!

Se'n van tots, menys Hamlet i Horaci.

[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives]

• Si prenem Hamlet com a punt de partida, expliqueu els trets fonamentals de Shakespeare. 

Manté els cinc actes de la tradició clássica , però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció; es mescla prosa amb vers o novel·la, tragèdia i comèdia. Açò provoca un contrast permanent amb la gràcia i la desgràcia o l'humor amb el drama. Aquests contrasts s'alternen en l'obra de forma juxtaposada.

Elements fonamentals de la tragèdia clàssica; temes com la fatalitat o el patetisme. Aquesta obra provoca en el espectador una catarsi purificadora.

El diàleg amb altres tradicions teatrals; tot i ser una obra de teatre (escrita, evidentment en diàleg), asquesta obra no sols té diàleg sinó que apareixen altres formes del teatre italià o teatre barroc.

Gran perfecció tècnica; és una obra molt ben acabada en tots els aspectes.

Trames i històries complexes; la mort i assassinat del rei Hamlet, les numeroses venjances o l'enamorament d'Ofèlia són històries molt complexes i aquestes embolcallen a tots els personatges fins el punt de no saber qui és el protagonista.

Gran riquesa retòrica; tots els personatges, des d'aquell que pertany a l'estatus social més baix fins al rei, utilitzen la retòria quan parlen.

Comentaris d'índole lingüística; ja que l'obra està repleta de figures retòriques i moltes vegades els mateixos personatges reflexionen i comenten aquestes figures.

Coneix profundament l'ànima humana i per això construeixen personatges complexos i conflictius; personatges que actuen segons els seus sentiments com l'odi o l'enamorament.

Mostrar el teatre dins del teatre; quan es representa l'obra sobre l'assassinat fraticida del rei dins del palau.

Hamlet. Acte III - Escena II

Entren el rei, la reina, Poloni, Ofèlia, Rosencrantz, Guildenstern i altres nobles del seguici amb la guàrdia reial portant torxes.

REI
Com li va al nostre nebot Hamlet?

HAMLET
Excel·lentment, a fe. Faig com el camaleó: m'empasso un aire impregnat de promeses. Als vostres capons, no els podeu pas donar un menjar com aquest.

REI
No he entès res del que has dit, Hamlet: aquestes paraules no són pas per a mi.

HAMLET
És que ja no són meves. [A Poloni] Milord, oi que dieu que una vegada vau fer teatre a la universitat?

POLONI
Sí, milord, i molt bé: vaig passar per ser un bon actor.

HAMLET
Quin paper fèieu?
 POLONI
El de Juli Cèsar. M'assassinaven al Capitoli. Brutus era l'assassí.

HAMLET
Quina cosa més bruta per la seva part, matar un vedell d'una importància tan capital al Capitoli! Ja estan a punt els actors?

ROSENCRANTZ
Sí, milord. Esperen el vostre permís.

REINA
Vine aquí, estimat Hamlet. Asseu-te al meu costat.

OFÈLIA HAMLET
No, bona mare: allà hi ha un metall més atractiu.

POLONI [Al rei]
Oh, ho heu sentit?

HAMLET [Estirant-se als peus d'Ofèlia]
Senyora, puc reposar a la teva falda?

OFÈLIA
No, milord.

HAMLET
Vull dir el cap a la teva falda.

OFÈLIA
Sí, milord.
[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives. Pàg. 99-100]

• Expliqueu les característiques (atributs, relacions, funcions, etc.) dels personatges que apareixen en el fragment. 
• Hamlet, és el protagonista, príncep de Dinamarca, fill del difunt rei Hamlet i nebot del nou rei Claudi.
• El rei, en aquest cas es tracta de Claudi, germà del difunt rei Hamlet al que va matar per poder quedar-se amb el tron i casar-se amb la seua cunyada.
• Poloni, és el camarlenc de la cort de Dinamarca i pare de Ofelia i Laertes. Ajuda al rei Claudi apartar del seu camí a Hamlet, però aquest és  mort accidentalment per Hamlet.
• Rosencrant, era un dels amics de Hamlet i aquest, junt a Guidenstern, l'utilitza Claudi per trair  Hamlet.
• Ofèlia, és l'enamorada de Hamlet, filla de Poloni i germana de Laertes.
• La reina, era la mare de Hamlet, cunyada i esposa del rei Claudi, i vídua del rei Hamlet. No sap que la mort del seu home va ser provocada pel seu actual marit.

 

Per a ampliar: El síndrome de Hamlet

Alguna vegada heu conegut alguna persona amb el síndrome de Hamlet? Bé, per si no sabeu de que es tracta, puc dir que la persona que té aquest síndrome és aquella persona que desaprofita i es perd grans projectes i ocasions, siga en l'àmbit que siga com en la vida o política, per l'excés de reflexió i la falta d' acció.
Moltes vegades, aquesta postura la trobem en líders d'empreses o directius, com s'explica en aquest article on es compara l'acció de Hamlet durant l'obra amb la d'un líder: El síndrome de Hamlet.

Així que ja sabeu: està bé reflexionar les coses abans de fer-les, però si ho feu massa temps potser deixareu passar moltes oportunitats.