Crisi finisecular i segle XX:poesia i teatre; Curiositats

• Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Ens trobem davant d'un quadre de Picasso anomenat Les senyoretes d'Avinyó i pertany al cubisme, moviment on es trenca amb el realisme i del qual l'autor de l'obra és el màxim exponent.

• Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

En aquesta pintura de Picasso, Guernika, es representa l'horror de la guerra civil centrant-se en els bombardejos a la localitat basca que porta el mateix nom que el mural (ja que es tracta d'un quadre de dimensions considerables) que actualment es troba en el museu reina Sofia de Madrid.

Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?

La bohèmia va apareixer de la mà de Henry Murger allà pel segle XIX amb l'obra Scènes de la vie de bohème i aquesta va servir com a font d'inspiració per a altres escriptors com Baudelaire o fins i tot per a òperes com La Bohème de Puccini o Carmen de Bizet. Totes aquestes mostres de l'art tenen un mateix escenari i serà aquell que identificarà aquest moviment: París.

Aquest terme, però, fa refèrencia a la cultura del poble gitano vingut des de la regió de La Bohèmia (Rep. Txeca) que arribava a França. Aquests tenien un estil de vida determinat, amb una escala de valors molt diferent de la societat sedentària i burgesa, que va ser adoptat per artistes i intel·lectuals. El bohemi manifestava la seva permanència al món de les idees, el coneixement, la creació artística, l'enriquiment intel·lectual i l'interés per altres realitats o manifestacions culturals i, com no, considera superficials aspectes com l'etiqueta, l'estètica o l'obsessió material.

Per últim, Antonio Espina definia la bohèmia de la següent manera: «La bohèmia no és una altra cosa que la misèria dissimulada amb certa bellesa, la gana portada amb humor»—, podria ser vàlida per totes les bohèmies, d'abans i després del model clàssic encunyat a París, ja que individus que, vivint en societat i alimentant-se d'ella «començà a rebutjar la societat constituïda»

Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?

Es tracta d'un ballet de dansa clàssica basat en els contes tradicionals russos.

L'Espill de Jaume Roig (fragment)

Tercera part del Prefaci
366 Donchs, dich que totes,
367 de qualque stat,
368 color, edat,
369 lley, nacio,
370 condicio,
371 grans e majors,
372 chiques, menors,
373 jovens e velles
374 lleges e belles,
375 malaltes, sanes,
376 les cristianes,
377 jhuyes, mores,
378 negres e llores,
379 roges e blanques,
380 dretes y manques,
381 les geperudes,
382 parleres, mudes,
383 ffranques, catives,
384 quantes son vives,
385 qualssevol sien:
386 tot quant somien
387 esser ver crehen;

Activitats

• Explica el significat d'aquests versos.

L'espill de Jaume Roig és una obra misògina que data de l'any 1460. En aquest fragment, Jaume Roig dona a entendre que les dones, siguen com siguen, sempre creuen que tenen raó.

• Si Gustave Flaubert haguera llegit l'Espill (potser ho va fer!), haguera estat d'acord amb Jaume Roig?

No, ja que per a Flaubert la dona era una mena d'heroïna, tot i que finalment la protagonista s'acaba provocant la mort, mentre que els versos de Jaume Roig manifestaven odi contra les dones tota l'estona.

Un poc d'humor - Madame Bovary

Potser no siga un resum "massa complet", però el que està clar és que amb aquesta vinyeta potser la història d'Emma Bovary ens quede més clara.

Cita de Flaubert

"Un cœur est une richesse qui ne se vend pas, qui ne s'achète pas, mais qui se donne"

G.Flaubert

Pensées (1915)

Madame Bovary. Tercera part. Capítol 6

• Comenta els diferents estils narratius que trobes en el següent fragment:

Trobem narrador omniscient, és a dir, un narrador que conta els fets en 3a persona.

Estil directe, on Emma parla directament en el text, sense necessitat de narrador.

La veu d'Emma apareix en el text inserida en el discurs del narrador a través de l'estil indirecte lliure.

Un dia, havent-se separat més aviat que de costum, Emma se'n tornava sola pel passeig, quan s'adonà de les parets del convent on havia estat abans. Aleshores anà a asseure's en un banc a l'ombra dels oms. Quina calma en aquells temps! Com envejava els inefables sentiments d'amor inspirats pels llibres que llegia!
Els primers mesos del seu matrimoni, les passejades a cavall pel bosc, el vescomte ballant el vals, Lagardy i els seus cants, tot desfilava pels seus ulls... I, tot de sobte, Léon li semblà tan llunyà com tots els altres.
—I tanmateix me l'estimo! —es deia.
No hi feia res, però! No era feliç, mai no ho havia estat. D'on venia aquella insuficiència de la vida, aquella corrupció sobtada de les coses en què es recolzava?... Si hi havia, però, un ésser fort i bell, fos allà on fos, una naturalesa coratjosa, plena alhora d'exaltació i de refinaments, un cor de poeta dins una forma d'àngel, lira amb les cordes d'aram que toqués epitalamis elegíacs ressonant cel amunt, per què, per ventura, no l'havia de trobar? D'altra banda, era inútil de cercar res; no valia la pena. Tot era una mentida! Cada somriure amagava un badall d'enuig, cada joia una maledicció, cada plaer un desencís, i les besades més completes no deixaven sinó unes ganes irrealitzables d'una voluptat més alta als llavis.

Madame Bovary. Tercera part. Capítol 1

• Aproximadament a la una del migdia, Emma i León pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary. [Pots referir-te al contrast entre la religió i la sexualitat; o destacar que el narrador es limita a descriure detalladament el trajecte del fiacre, i deixa que el lector intuïsca què ocorre darrere "les cortinetes de tela groga"; o pots explicar com el narrador omniscient es fa invisible.]

Durant aquesta estona, és a dir, una vegada pugen els amants al fiacre, aquest recorre tota la ciutat de nord a sud, est a oest, passant per quasi tots els carrers i fins i tot repetint l' intinerari unes tres vegades. La raó d'aquest "no parar"? Allò que l'autor ens insinua i mai ens descriu per tal que ens ho imaginem. Sols sabem que el fiacre no para de moure's i que les ments "més despertes" poden imaginar-se que estan fent els amants darrere les cortinetes.

• Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple?

Les cometes representenla transcripció directa del macer. EX:Així podreu veure la Resurrecció, el Judici final, el Paradís, el Rei David i els Rèprobes a dintre de les flames de l’infern.

Madame Bovary. Segona part. Capítol 15

• A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Gaetano Donizetti, basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena.
  
  
  Emma se sent identificada amb la protagonista de l'òpera. En aquesta escena podem veure el caràcter fantasiós d'Emma, ja que en el moment en el que apareix l'actor que fa de Edgar, creu que només la mira a ella. Llavors es crea una il·lusió en la qual Edgar diu que vol anar-se'n amb ella i li proposa ser amants.
  
  Ella recorda el seu casament amb Charles, quan pensava que tindria una vida plena de passió, digna d'una de les novel·les que que havia llegit des que era una adolescent. Per eixe motiu Emma, al veure que aquestes fantasies no es complien en el seu matrimoni, busca aquest sentiment el altra part, on reprodueix eixe món de fantasia que ella sola es crea, un món literari que no es correspon a la veritat.