Les flors del mal - A una dona que passa XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa

d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62

GLOSSARI:

xisclar: Fer xiscles.

xiscle: Crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc.

eixordador: Que eixorda.

eixordar: Un soroll molt fort, deixar (algú) com sord, no deixar-li sentir res més.

fastuós -osa: Amic del fast.

fast: Ostentació de magnificència, luxe extraordinari.

gronxar: Imprimir un moviment de vaivé (a un cos suspès, a un cos flexible que té un punt fix).

fistó: Brodat que es fa en la vora d'una peça de roba així retallada.

crispar: Causar la contracció sobtada, espasmòdica (d'un múscul, d'un nervi). / El cos o una part del cos, contreure's a causa del dolor, d'un estat d'angoixa. / Exasperar, irritar.

lívid -a: D'un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred. / D'una pal·lidesa blavosa.

• Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.) 

Són versos alexandrins, ja que són versos de 12 síl·labes que es divideixen en dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun.

• Tema.

L'enamorament fugaç de l'autor al veure una jove que passa pel carrer i sap que mai més la veurà.

• Quines imatges poètiques hi destacaríeu?

Podem destacar la descripció detallada de la la dona que passa, aquella que atrau la mirada del nostre autor "Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:/prima, alta, de dol, dolor majestuosa,/una dona passà, amb la mà fastuosa/gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,/àgil i noble, amb actitud d'estàtua" ;

podem veure una antítesi "àgil i noble, amb actitud d'estàtua"; 

una interrogació retòrica en "¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?" ;

trobem també una aliteració " En altre lloc, molt lluny d'aquí" ;

una mena de paral·lelisme en " Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço" ;

 per últim, exclamacions retòriques en "O potser mai!/Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,/tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho! " .

• Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.

Presència important de figures retòriques i poètiques, com ja s'ha comentat anteriorment; descripcions detallades que fan referència a olors, llocs... ;

Crisi finisecular i segle XX:poesia i teatre; Curiositats

• Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Ens trobem davant d'un quadre de Picasso anomenat Les senyoretes d'Avinyó i pertany al cubisme, moviment on es trenca amb el realisme i del qual l'autor de l'obra és el màxim exponent.

• Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

En aquesta pintura de Picasso, Guernika, es representa l'horror de la guerra civil centrant-se en els bombardejos a la localitat basca que porta el mateix nom que el mural (ja que es tracta d'un quadre de dimensions considerables) que actualment es troba en el museu reina Sofia de Madrid.

Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?

La bohèmia va apareixer de la mà de Henry Murger allà pel segle XIX amb l'obra Scènes de la vie de bohème i aquesta va servir com a font d'inspiració per a altres escriptors com Baudelaire o fins i tot per a òperes com La Bohème de Puccini o Carmen de Bizet. Totes aquestes mostres de l'art tenen un mateix escenari i serà aquell que identificarà aquest moviment: París.

Aquest terme, però, fa refèrencia a la cultura del poble gitano vingut des de la regió de La Bohèmia (Rep. Txeca) que arribava a França. Aquests tenien un estil de vida determinat, amb una escala de valors molt diferent de la societat sedentària i burgesa, que va ser adoptat per artistes i intel·lectuals. El bohemi manifestava la seva permanència al món de les idees, el coneixement, la creació artística, l'enriquiment intel·lectual i l'interés per altres realitats o manifestacions culturals i, com no, considera superficials aspectes com l'etiqueta, l'estètica o l'obsessió material.

Per últim, Antonio Espina definia la bohèmia de la següent manera: «La bohèmia no és una altra cosa que la misèria dissimulada amb certa bellesa, la gana portada amb humor»—, podria ser vàlida per totes les bohèmies, d'abans i després del model clàssic encunyat a París, ja que individus que, vivint en societat i alimentant-se d'ella «començà a rebutjar la societat constituïda»

Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?

Es tracta d'un ballet de dansa clàssica basat en els contes tradicionals russos.

L'Espill de Jaume Roig (fragment)

Tercera part del Prefaci
366 Donchs, dich que totes,
367 de qualque stat,
368 color, edat,
369 lley, nacio,
370 condicio,
371 grans e majors,
372 chiques, menors,
373 jovens e velles
374 lleges e belles,
375 malaltes, sanes,
376 les cristianes,
377 jhuyes, mores,
378 negres e llores,
379 roges e blanques,
380 dretes y manques,
381 les geperudes,
382 parleres, mudes,
383 ffranques, catives,
384 quantes son vives,
385 qualssevol sien:
386 tot quant somien
387 esser ver crehen;

Activitats

• Explica el significat d'aquests versos.

L'espill de Jaume Roig és una obra misògina que data de l'any 1460. En aquest fragment, Jaume Roig dona a entendre que les dones, siguen com siguen, sempre creuen que tenen raó.

• Si Gustave Flaubert haguera llegit l'Espill (potser ho va fer!), haguera estat d'acord amb Jaume Roig?

No, ja que per a Flaubert la dona era una mena d'heroïna, tot i que finalment la protagonista s'acaba provocant la mort, mentre que els versos de Jaume Roig manifestaven odi contra les dones tota l'estona.

Un poc d'humor - Madame Bovary

Potser no siga un resum "massa complet", però el que està clar és que amb aquesta vinyeta potser la història d'Emma Bovary ens quede més clara.

Cita de Flaubert

"Un cœur est une richesse qui ne se vend pas, qui ne s'achète pas, mais qui se donne"

G.Flaubert

Pensées (1915)

Madame Bovary. Tercera part. Capítol 6

• Comenta els diferents estils narratius que trobes en el següent fragment:

Trobem narrador omniscient, és a dir, un narrador que conta els fets en 3a persona.

Estil directe, on Emma parla directament en el text, sense necessitat de narrador.

La veu d'Emma apareix en el text inserida en el discurs del narrador a través de l'estil indirecte lliure.

Un dia, havent-se separat més aviat que de costum, Emma se'n tornava sola pel passeig, quan s'adonà de les parets del convent on havia estat abans. Aleshores anà a asseure's en un banc a l'ombra dels oms. Quina calma en aquells temps! Com envejava els inefables sentiments d'amor inspirats pels llibres que llegia!
Els primers mesos del seu matrimoni, les passejades a cavall pel bosc, el vescomte ballant el vals, Lagardy i els seus cants, tot desfilava pels seus ulls... I, tot de sobte, Léon li semblà tan llunyà com tots els altres.
—I tanmateix me l'estimo! —es deia.
No hi feia res, però! No era feliç, mai no ho havia estat. D'on venia aquella insuficiència de la vida, aquella corrupció sobtada de les coses en què es recolzava?... Si hi havia, però, un ésser fort i bell, fos allà on fos, una naturalesa coratjosa, plena alhora d'exaltació i de refinaments, un cor de poeta dins una forma d'àngel, lira amb les cordes d'aram que toqués epitalamis elegíacs ressonant cel amunt, per què, per ventura, no l'havia de trobar? D'altra banda, era inútil de cercar res; no valia la pena. Tot era una mentida! Cada somriure amagava un badall d'enuig, cada joia una maledicció, cada plaer un desencís, i les besades més completes no deixaven sinó unes ganes irrealitzables d'una voluptat més alta als llavis.

Madame Bovary. Tercera part. Capítol 1

• Aproximadament a la una del migdia, Emma i León pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary. [Pots referir-te al contrast entre la religió i la sexualitat; o destacar que el narrador es limita a descriure detalladament el trajecte del fiacre, i deixa que el lector intuïsca què ocorre darrere "les cortinetes de tela groga"; o pots explicar com el narrador omniscient es fa invisible.]

Durant aquesta estona, és a dir, una vegada pugen els amants al fiacre, aquest recorre tota la ciutat de nord a sud, est a oest, passant per quasi tots els carrers i fins i tot repetint l' intinerari unes tres vegades. La raó d'aquest "no parar"? Allò que l'autor ens insinua i mai ens descriu per tal que ens ho imaginem. Sols sabem que el fiacre no para de moure's i que les ments "més despertes" poden imaginar-se que estan fent els amants darrere les cortinetes.

• Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple?

Les cometes representenla transcripció directa del macer. EX:Així podreu veure la Resurrecció, el Judici final, el Paradís, el Rei David i els Rèprobes a dintre de les flames de l’infern.